En l’adéu emocionat a Jordi Tardà

Jordi Tardà va ser una persona normal, en l’accepció més elogiosa del terme. Tant li feia haver-se convertit en l’historiador oficial del rock, en el pare de tots els col·leccionistes de vinils i en el contacte català de Mick Jagger (un cognom que pronunciava amb un festival de ges i erres que feia saltar el repetidor de Collsuspina). Quan entraves a un estudi de Catalunya Ràdio a preguntar-li si en tenia per gaire, en Tardà et comentava el teu programa i practicava l’esport nacional del pessimisme culer. I així durant trenta anys, en què acompanyat de la Romy Masferrer va omplir l’antena de la música internacional mentre ell caminava pels passadissos de l’emissora amb l’aire casolà d’una calçotada. No me’n sé avenir. Com t’has fet estimar, Jordi!