04/12/2011

A l'arbre de Nadal només li falta el regal

3 min
Cerimònia d'encesa de l'arbre de Nadal del Rockefeller Center de Nova York.

Sovint, al matí, m'enfronto a un dilema. Escolto l'NPR, sempre sòbria, precisa en els fets, clara en la dicció, endreçada en la realització i en el model de reporterisme local i mundial. L'NPR fa a la perfecció el que fan les ràdios públiques: el relat diari del país. Però així que surto de la dutxa i connecto el televisor, m'atrapa Mornig Joe, el matinal de l'MSNBC.

No és ben bé un informatiu, sinó una revista televisada. I si l'NPR és la narració, Morning Joeés la conversa d'Amèrica, començant per una parella de presentadors que discuteix diàriament, perquè ell és republicà i ella demòcrata. Tot i que l'MSNBC és el canal progre de les cadenes de notícies 24/7, el títol del programa el dóna Joe Scarborough, excongressista conservador per Florida, un polemista tan simpàtic com pedant.

La rossíssima Mika Brzezinski és filla de qui va ser conseller de seguretat nacional de Carter, Zgbniew Brzezinski, i tira cap al centre amb formes delicades. Seuen en una taula rodona, acompanyats del més equilibrat i selecte grup d'analistes i columnistes del periodisme de la Costa Est. El resultat és una aguda successió de preguntes i rèpliques, en què brilla el talent i es foragita el tòpic, i tot, al plató més modern de la TV nord-americana, l'únic que estaria a l'altura estètica de TV3.

Aquesta setmana l'estrella ascendent en la cursa per la nominació republicana, l'exportaveu del Congrés Newt Gingrich, ha rebut de valent a Morning Joe per haver dit en un míting davant de treballadors que ell no ha de fer de lobista perquè guanya 60.000 dòlars (uns 44.000 euros) per conferència: "Normalment quan una celebritat plega va pronunciant menys conferències cada any. Jo n'he estat fent més", i això dit per un tibat aspirant a la presidència que té una línia de crèdit de més de mig milió de dòlars a Tiffany's, on compra collarets a la seva tercera dona.

Fins i tot en un país on l'exhibició de la riquesa no està mal vista perquè és prova d'èxit i l'èxit és la unitat de mesura social, la crisi està posant fre a l'ostentació. La destrucció de la classe mitjana ha disparat la precarietat. Als comtats rics que rodegen Washington, la pobresa infantil i juvenil s'ha doblat, gairebé, des del 2007. A Montgomery County (Maryland) més de 15.000 nens i joves van a l'escola amb sensació de gana, i això ja representa un 9% de l'alumnat. Els cupons amb descomptes dels supermercats que inunden la correspondència s'han convertit en instruments de pagament habitual a cada vegada més famílies.

Conscient que milions de nord-americans passen hores fent comptes a la taula de la cuina per arribar a final de mes, el president Obama acaba de penjar una calculadora a www.whitehouse.gov perquè la gent vegi "quant hauràs de pagar de més si el Congrés no actua". La Casa Blanca continua la gira per tot el país perquè els republicans aprovin una nova reducció de la deducció de la nòmina dels empleats amb destinació a la Seguretat Social. Ahir Obama va arribar a dir que "els congressistes no se n'haurien d'anar de vacances de Nadal fins que no hagin fet la feina". Només queden tres setmanes per Nadal i alguns conservadors s'inclinen per aprovar la nova rebaixa a canvi d'acordar una reforma de drets socials, tot abans de votar una pujada d'impostos a les rendes superiors al milió de dòlars, que és la manera amb què Obama proposa finançar la rebaixa.

Tothom és conscient que si no s'aprova la proposta, els mil dòlars per família que els nord-americans haurien de pagar de més d'impostos no estimularan el consum, ni el creixement, ni, en últim terme, la creació d'ocupació. Segons com acabi el compte enrere d'aquestes festes, la llum dels arbres de Nadal del Rockefeller Center i de la Casa Blanca, encesos aquesta setmana, pot acabar glaçada.

stats