Vosaltres al Canet Rock, sense poder enviar emojis per WhatsApp, ni piular per Twitter (quanta maldat hi ha en este món, eh?), havent de sentir els Manel a la cua per aconseguir el tiquet de la consumició, i després a la cua per a la consumició, i després a la del lavabo, però bé, tant se val, vosaltres al Canet Rock confraternitzant i, mentrestant, el tiet Van Gaal traient-li les castanyes del foc a tot un país amb un pla recargolat dels seus.
Es va guardar un canvi per si arribaven els penals (amb Costa Rica, que ja és calcular), va fer sortir el porter suplent al minut 121, i el nano, Tim Krul, li va parar dos penals.
A la nit he somniat amb el tiet, que estava més intractable que de costum. Se m’ha aparegut en mode sant Jaume i m’anava cridant: “Què?! Què?! Què?! Periodista!” I jo, que sí, que la va encertar, mister. I no és que el porter suplent fos un parapenals, però fa 1,93 m, i amb aquesta llargada es tapa molta porteria. Van Gaal és així: un bronques important, pencaire, obsessiu, inflexible i calculador. Poca broma amb la seva llibreta. De moment, ja ha tornat a col·locar la selecció holandesa a les semifinals d’un Mundial.
Holanda contra l’Argentina demà passat, i demà Brasil-Alemanya. Ja hem dit adéu a les seleccions simpàtiques, a les de farciment asiàtic, als quartfinalistes morals, als davanters que seran recordats per un xut al pal, als porters que ho han parat gairebé tot i són felicitats pel president de la república corresponent, i a l’àrbitre espanyol prepotent de torn que no podrà posar els peus a Colòmbia. I, sobretot, ja fa dies que vàrem dir adéu a la campiona Espanya, amb aquella sentència de Del Bosque sobre l’egoisme dels seus jugadors (“Jo penso en tots, i ells pensen en ells, només en ells”) que explica bona part d’un fracàs de vergonya aliena. Ara ja pot començar el Mundial.
Les semifinals són finals anticipades, partits per no perdre’s. Duels tàctics, físics i psicològics de difícil pronòstic. Llàstima que Neymar no podrà jugar per culpa de la violentíssima entrada de Zúñiga, que mereix una sanció, un cop la FIFA ha obert la porta al càstig a posteriori amb la mossegada de Suárez. En la jugada amb Neymar, Zúñiga va a carregar-se’l, no pot ni vol jugar una pilota que el brasiler està protegint amb el cos. Li haurien de caure un quants partits. Si s’ha de jutjar pel futbol que han fet fins ara, no tindria res d’estrany que el trajecte del Brasil s’aturés demà davant dels alemanys. Però el Brasil jugarà demà amb dotze. O tretze.
No sé quina fórmula màgica deu estar cuinant Van Gaal contra l’Argentina, però val més que afini, perquè encara que els blanc-i-blaus hagin perdut Di María, tenen Higuaín, que dissabte va eliminar Bèlgica amb el gol del davanter centre de raça, xutant tal com ve, a la mitja volta, sense mirar porteria. I tenen Messi, que no marca hat tricks ni fa cinc eslàloms per partit però tothom voldria tenir-lo al seu equip. Una final Alemanya-Argentina? Això serà amb permís de Van Gaal i de la torcida, que em sembla que hi farà bastant més que Scolari.
