El malestar és més gran cada dia

AQUESTA SETMANA que va començar a Freginals i ha acabat a Lahore, amb parada a Brussel·les, ha estat molt trista. I el que he escoltat en les trobades d’aquests dies en boca d’allò que en diem gent normal i corrent, més que tristesa, és una gran inquietud per la marxa del món. Els caps d’estat i de govern europeus no són conscients del mal que han fet a la moral de la gent enviant els refugiats sirians a Turquia. La ultradreta que no els vol és sorollosa però hi ha molta més gent decent que no crida, gent que potser no té feina però té dignitat, que s’ha sentit avergonyida i ofesa per la UE. Gent que entén que un assassí que s’ho proposi ens pot causar molt dolor, però que ja no s’empassa que els estats no comencin a limitar el comerç mundial d’armes.