Van marxar tots dos junts

DISSABTE VAN SER enterrats la Conxita i el Josep, un matrimoni que va morir en un mateix accident de trànsit. Ella en tenia 76 i ell 82. Un es pot preparar per a la mort, però no per a la tragèdia, de manera que els fills, nets, germans i els centenars de persones que van anar a Sancho de Ávila es van trobar participant, commogudes, en un inimaginable doble comiat. I tot i la ganivetada sobrevinguda per duplicat, la cerimònia va ser el més semblant a una collita fecunda d’afecte i d’amistat, perquè la Conxita i el Josep van ser gent d’excursions, agrupaments i equips de matrimoni, gent de buscar i de donar, de fe i de somriure amb esforç i confiança. El recordatori estava il·lustrat per una imatge excepcional: tots dos vistos d’esquena, allunyant-se, caminant per la muntanya, agafats del braç i recolzats en sengles bastons, marxant tots dos junts, igual com van deixar aquest món.