27/12/2010

Si el món veu aquest partit

2 min
Catalunya, Constitucional

Catalunya juga demà contra Hondures a la set de la tarda a l'Estadi Lluís Companys i el seleccionador Johan Cruyff ha promocionat el partit amb dues frases que demostren que, als 63 anys, manté intacta la naturalesa hiperbòlica i la capacitat de donar un titular cantellut que posa tothom en tensió.

La primera és: "Si el món veu aquest partit i el camp està buit, serà una vergonya". Home, en honor a la veritat, caldria recordar que l'espectador és l'últim responsable d'un conjunt de vergonyes prèvies que fóra molt interessant que el món també conegués, la principal de les quals és que Espanya combat amb lleis i tertúlies qualsevol manifestació de plurinacionalitat. D'aquí deriva tota la resta: que el partit de demà sigui amistós, que veure una pel·lícula en català sigui una aventura o que un Tribunal Constitucional emeti sentències polítiques.

En aquest punt seria important que tinguéssim a punt el tip de riure davant el primer que ens vingui amb l'acudit que no s'ha de barrejar política i esport, o que els partits de Catalunya només són un instrument de propaganda. Quan arriba aquest moment, recordo un bon amic, seguidor de la roja, amb qui vaig seguir el Mundial i que sempre em deia: "No s'ha de barrejar política i futbol. I ara posa la tele, que el que més m'agrada dels partits és quan toquen els himnes". O sigui que potser hi hauria maneres més justes de dir-ho, però si algun cop heu verbalitzat que us faria il·lusió veure Catalunya jugar competicions internacionals, demà és el millor dia per ser coherent. L'horari és familiar i les entrades barates (deu euros al lateral).

I aquí entra la segona frase de Cruyff: "Si el món veu aquest partit, coneixerà el 90% dels jugadors". Aquí al mite se n'hi ha anat un pèl la mà, però és veritat que demà jugaran quatre campions del món: Valdés, Puyol, Piqué i Busquets. Serien set si no fos que Xavi no pot abusar dels turmells, Cesc té Premier i Capdevila no té permís del Vila-real. Per la part blaugrana, cal afegir-hi valors com Bojan, Fontàs i Bartra. I per la part dels blanc-i-blaus, set jugadors dels que estan posant l'Espanyol a la zona de Champions en una Lliga tan competitiva com l'espanyola: David García, Víctor Ruiz, Joan Verdú, Javi Márquez, Ferran Corominas, Sergio García i Álvaro Vázquez. I Cruyff a la banqueta. Si hi ha una imatge capaç d'atreure l'atenció dels mitjans mundials és la de l'holandès fent d'entrenador, encara que sigui en un amistós d'una selecció que no existeix en les competicions oficials.

Diu el tòpic que la fórmula del partit amistós està esgotada, perquè sense l'emoció competitiva l'espectacle perd interès. Però mentre la llei i el calendari de competicions oficials no canviïn, demà és l'únic dia per veure Catalunya jugar a futbol. La fórmula potser sí que està esgotada, però la idea no, i la idea és que Catalunya jugui al món. Seria fantàstic que, si el món veu aquest partit, comprovés que la idea no està sola.

stats