2018, motxilles i abraçades

COM CADA NIT he obert l’agenda, però avui no hi he mirat que haig de fer demà sinó que he rellegit el 2018. Hi trobo aquesta anotació d’una conversa amb un pres polític: “Somnio amb una carícia. Sobretot, tendresa”. Un exdiputat em diu: “Em fan mal les paraules que vaig dir en reunions a altres polítics”. Les motxilles pesen. Truco a un amic que n’ha fet 86 i m’explica que vol continuar sent útil: “Em pregunto: què em toca fer, ara?” Sento un poeta que sentencia: “Néixer bona persona és un gran avantatge”. Es tria, això? Algú que va traslladar missatges reservats em revela que “després de l’1-O la Moncloa estava en estat de xoc, perquè havien assegurat a tothom que no hi hauria ni urnes ni paperetes”. El 5 d’abril entro a la biblioteca del Poblenou a parlar del meu llibre i just en aquell moment la justícia alemanya anuncia que allibera el president Puigdemont de la presó: “N’informo els presents, que esclaten en un clam i en abraçades”. Continua el 2019.