Quan la nova política es fa amb vells clixés

Demanar el vot de l’extraradi. De l’extraradi de Barcelona, s’entén. Ara feia temps que no sentia aquesta paraula en el debat públic. Extraradi com a sinònim de renda baixa. Com si la crisi no hagués afectat tothom. I com a sinònim de perifèria. Em pregunto si Núria Marín, Núria Parlon o Lluís Tejedor consideren que l’Hospitalet, Santa Coloma o el Prat són extraradi de ningú. Parlar d’extraradi menysté, precisament, la feina d’alcaldes d’esquerres, del PSC o d’ICV, que ja fa més de trenta anys van liderar la dignificació de la vida d’uns veïns que no tenien ni asfaltat, ni clavegueres, ni metro, ni orgull de ciutat. La història de Catalunya és tan dinàmica que els clixés es fan vells fins i tot per als que vénen aquí a presumir de nova política.