El paladar del Camp Nou

Fent el cor fort, el barcelonisme s'empassa l'emoció, s'escura la gola i pronuncia la frase dels artistes en una nit de desgràcia: "L'espectacle ha de continuar". Però com? Com ha de continuar jugant el Barça, si ara ja no hi són cap dels dos entrenadors que l'han portat a la categoria de fenomen mundial? La resposta és que, vingui qui acabi venint en mig d'aquest juliol trasbalsador, el Barça continuarà sent l'equip que es defensa amb la possessió de la pilota i ataca obsessivament. Per dues raons: perquè la tàctica d'un equip es construeix a partir de la qualitat dels jugadors, i aquest grup produeix un futbol semblant tant si juga de blaugrana com si juga de vermell espanyol, amb un entrenador diferent, ordenat a partir del talent al mig del camp. I perquè el Camp Nou no és el Bernabéu, que s'ha empassat tres anys de puntada llarga i contraatac. La qual cosa no vol dir que el nou tècnic no tingui feina: segellar el centre de la defensa, fer créixer Neymar sense rebaixar Messi i fer triomfar Cesc i Alexis. I recordar que un equip és un milió de detalls de comportament que no es poden negligir, per més galons que hi hagi al vestidor. De variants tàctiques n'hi haurà, perquè ningú no pot jugar de memòria, per més genial que sigui. Però a la fórmula magistral no s'hi pot renunciar.