Per fer-me entendre la força del personatge, col·legues de Madrid han recorregut a la mateixa explicació: Pedro J. Ramírez ha despertat manta vocacions periodístiques entre els estudiants. Un director que fa tremolar el poder amb les portades es converteix, entre segons quina audiència, en l'encarnació mesetària de Bernstein i Woodward. Va destapar el terrorisme d'estat dels GAL i, arran de l'11-M, va passar a la història arrenglerat amb els que encara somien que és ETA l'autora dels atemptats de Madrid. Es va quedar sense Watergate. No hi ha periodisme sense punt de vista, i a fe que Pedro J. se'n cuidava, que cada portada incorporés la seva mirada. Quan es tractava de Catalunya, vendre era més important que la veritat i la responsabilitat social.
