19/08/2015

El plaer de descobrir talent musical

2 min

ALGÚ ET DIU que a la festa major del poble del costat hi actua una banda que sona molt bé. I tu, com que estàs d’humor per fer descobertes, perquè les vacances et proven, te n’hi vas sense cap més expectativa que agafar una cervesa i fer-te fonedís en un mar de cares felices i conegudes de cada estiu, i nens que corren entre les cames. I llavors, paf!, la descoberta.

Així vaig ser com vaig sentir per primera vegada en Guillem Roma. No sabia que fos de Manlleu, que tingués 31 anys, que hagués passat per Mèxic i Cuba, que toqués la guitarra, el saxo i el piano, que hagués compost i escrit les cançons d’un parell de discos, ni que tingués les hores reglamentàries d’ofici per haver-se construït una personalitat artística que omple l’escenari amb veu, classe i simpatia. De manera que no va ser casualitat que ell i la seva banda em deixessin rendit i agraït pel seu talent. Tant si toca el guitalele, com si imita el so de la trompeta en el que sembla una paròdia però acaba sent una necessitat d’arranjament, Guillem Roma és, durant tota la vetllada, un artista original, o sigui, que no es vol assemblar a ningú. Canta a l’amor i al desamor i les lletres i les melodies no aspiren a ser les de l’anunci d’estiu d’Estrella, però s’enganxen. Ja ho crec que s’enganxen.

Als concerts d’aquest estiu ha comptat amb l’acompanyament de la seva germana Marta, de qui algun dia sentirem a parlar. Ahir se’n va anar a Boston, a completar un màster de jazz i violoncel, un instrument que igual toca amb reverència casalsiana que revoluciona, tocant-lo sobre el pit, penjat de les espatlles amb un arnès que li permet incorporar-se a la coreografia i deixar de ser el músic ensopit de la banda. Guillem i Marta Roma són un regal de talent. La meva descoberta de l’estiu.

stats