¿Però no diem que al futbol manen les teles? Doncs ja tenim el que volem: el soci del Barça veu els partits per la tele, sobretot si juguen a les deu, en dia feiner i a ple hivern. Però és més profund. El fonamental és que el teu equip et parli, que sentis que la victòria és una feina compartida. I aquest Barça enganxa menys. Com si es fes transparent. No hi ha prodigi al camp, sinó rutina. Plega Rosell i ni una pancarta. Perden contra el València i ni un mocador. Com si hagués baixat la borsa. L'única secció apassionant del club és la jurídica. Aquí sí que hi ha emoció. ¿El Barça és un producte o és un ésser viu? ¿És un pressupost i unes querelles o és una èpica? En anys en què el Barça no guanyava res, al Camp Nou no s'hi cabia. Qui porta la narrativa del Barça? I quina és?
