Si el procés només té la gent, no perdem la gent. L'editorial d'Antoni Bassas

La proposta de resolució “sobre l’inici del procés cap a l’Estat Català independent en forma de república” és el centre de la vida política catalana i espanyola.

El text, com el seu nom indica, és una declaració d’intencions que li diu al Govern el que creu que hauria de fer, allò de “insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries”. És un document important perquè solemnitza la voluntat de la majoria del Parlament de començar el procés d’independència, però que té efectes pràctics, ja es comprèn, limitats, però tots els altres s’han disparat.

Si parlem d’Espanya, la proposta del Parlament s’ha convertit en un 2 de maig. Torna el crit de l’alcalde Móstoles: “La patria está en peligro”. Mitjans espanyols parlen sense posar-se vermells de “declaració d’independència”, com si el dia que es votés estrenéssim passaport. Estan creant un estat d’urgència destinat a forçar el Govern sufocar la rebel·lió.

El ministre Margallo parla, també sense envermellir, de “golpe de estado institucional”, i a Madrid es comença a donar forma a una mena de “pacte d’estat” contra el procés. Carme Chacón, amb la retòrica bèl·lica que se suposa a una exministra de Defensa, parla de “combatre per terra, mar i aire” els abusos i vulneracions de drets dels catalans”. Molt soroll, molt soroll polític i mediàtic: i és que d’aquí a una mica més d’un mes i mig hi ha eleccions.

I com que hi ha eleccions, ara el govern de Rajoy obre diàleg i fa un pacte. Diàleg amb els que pensen com ell i pacte entre els que pensen com ell –amb les honroses excepcions de Podem i Esquerra Unida–. ¿Creu Rajoy que així, sense parlar amb els representants de dos milions de catalans, solucionarà el problema? No, però li és igual. ‘Ergo’, no és un pacte d’estat, llevat que considerin que poden deixar fora de l’Estat dos milions de catalans. És a dir, per un cantó proclamen unitat, i per l’altre marquen clarament que qui no pensa com ells, no és estat.

Considerar que s’acaba el procés amb la mateixa política amb què s’acaba amb el terrorisme és un insult als catalans i a la intel·ligència dels espanyols. Diu Margallo que no es pot negociar res amb el veí, que no és que vulgui controlar les despeses de la comunitat, sinó que vol cremar l’edifici. Si seguíssim la seva desafortunada metàfora, ¿on era la comunitat de veïns quan ja fa deu anys un veí va parlar de repartir millor les despeses de la comunitat?

Però més enllà del partidisme i la ceguesa de la política espanyola, diguem clarament que Junts pel Sí i la CUP s’han ficat en aquest nou pols sense mesurar les forces. Ja sabem que si de forces es tracta, l’Estat les té totes. Però ara en té més, perquè l’Estat s’ha enfortit legalment i podria ser que, a diferència del que va passar amb el 9-N, el TC pugui actuar davant un simple acte de preparació. I juga al pacte d’estat.

És veritat que tard o d’hora el procés hauria de passar de la legalitat espanyola a la catalana. Com es fa això? Home, per fer-ho has de tenir unes estructures que no tens. En aquest sentit, de què serveix esvalotar tot el galliner per una resolució que insta el govern, si no hi ha govern? Per què insistir que cal crear estructures, quan això ja se sabia? De què serveix aquest cop d’efecte, si pot ser que fins al gener no hi hagi president de la Generalitat i Govern? Això, si no repetim eleccions... I sobretot, sempre ho hem dit, la força del procés dependrà de la força de la gent, perquè el procés només té la gent, té els vots. ¿Creuen de debò a Junts pel Sí i a la CUP que sense Govern, sense pacte, sense buscar la centralitat del país passaran del magnífic 48% a un ja incontestable 55 o 60% dels vots? ¿O més aviat no ens està passant el contrari, que mentre s’anuncien desobediències, la falta de pacte pel Govern està estenent la sensació entre la gent que el procés està encallat? Què en fem de la gent mobilitzada? Qui li parla? Què li diem? Què estan fent per guanyar? Sacrificar Mas? En nom de què? Algú dubta del seu compromís amb el procés? La gent no es pot perdre, perquè el procés només té la gent. I hi estem corrent un risc seriós. Aquí, a Catalunya.