El que podem continuar sent
Ara que tothom va pel món amb els Keep calm , el planeta blaugrana n'hauria de proposar un sobre mantenir la calma i assaborir la Lliga. El títol ja és tan a tocar que el Barça podria proclamar-se campió dissabte que ve, quan faltaran cinc partits perquè s'acabi la competició. Barretada.
Guanyar la Lliga amb aquesta autoritat, amb canvi d'entrenador i malaltia del nou entrenador, té molt de mèrit. Temps enrere, per la meitat que això el club era víctima d'una hipertensió i per Setmana Santa el soci anava a l'estadi amb tres mocadors, un a cada mà, que deia Núñez.
Per això és justament avui, en vigílies de jugar contra un Bayern que sembla que ens hagi de passar per sobre, que em reafirmo. Tinc escrit en aquesta mateixa contraportada que la final Barça-Madrid que no va ser l'any passat serà en aquest i ho continuo pensant, per més que Messi no tingui l'alta.
Perquè a partir de quarts de final, la Champions vira de torneig futbolístic cap a exercici de supervivència, en què compta, sobretot, la sort dels campions, que en el fons no és sinó l'ofici i el pes de la samarreta. I d'això el Barça no en té menys que els bavaresos. Recordin el PSG, que va ser veure Messi coix i endarrerir deu metres la defensa. Concedeixo que el Bayern té més urgències després del seu drama de l'any passat i és veritat que la gana espavila. Però mantinguem la calma, gaudim de la Lliga i somiem en la Copa d'Europa. I, per descomptat, més val que demà marquem algun gol a l'Allianz Arena.
Serà la quarta Lliga en cinc anys. I demà seran les setenes semifinals de la Champions en vuit anys, una circumstància aconseguida sota dos presidents i tres entrenadors diferents. L'estabilitat esportiva del club és, doncs, extraordinària. El percentatge de decisions encertades preses per cervells diferents durant tots aquests anys ha d'haver estat altíssim perquè cada any la visita al Museu sigui una mica més llarga.
El repte del futur és continuar prenent decisions difícils. Si són encertades ho dirà el temps. L'important és que ara siguin enraonades i oportunes. I que tothom actuï d'acord amb les seves responsabilitats. Per exemple, resulta del tot incomprensible que el portaveu de la junta faci bàndols amb dos entrenadors que el culer estima.
El Camp Nou reconeix els mèrits de cada president i de cada entrenador, però el que espera són èxits en pau i amb la cara alta. El Barça no pot buscar els seus enemics entre els que l'han fet gran. Tornar a l'antagonisme Núñez-Cruyff per persona interposada ens porta un club trist, que ni il·lusiona ni cohesiona. El vell joc de les divisions es perillós perquè fa el Barça petit, acomplexat i victimista. Just tot el que ens havien promès que no seria. Just tot el que havíem après a no ser.
