Potser perquè vaig néixer sota la dictadura militar d’un antic aliat de Hitler i Mussolini, potser perquè, com cantava Raimon, recordo haver vist tancats a la presó homes plens de raó, potser perquè recordo el complex d’inferioritat davant altres europeus que gaudien de la llibertat d’expressió o associació... potser per tot això estimo la democràcia com una forma superior de civilització. La veig com una discussió col·lectiva que acaba amb una decisió en consciència, davant una urna. ¿Només hi ha dignitat en el vot? No, un pot decidir abstenir-se. O votar en blanc. En això consisteix la llibertat, també. El novembre del 2012 vaig voler votar i no em van deixar. Les paperetes del vot per correu van arribar sospitosament tard. No saben la ràbia que fa no poder votar.
