Amb tot el respecte i tota l’estima

Amb quina rotunditat Romeva va dir al tribunal "No és l’odi el que ens mou". Amb quina amargura va advertir Turull que "fa pànic sentir dir que encara que fer un referèndum s’hagi despenalitzat, és i serà delicte". Quina valentia, la de Sànchez, quan va arrencar citant Sòcrates: "Pitjor que patir una injustícia és cometre-la". Que indignada estava Forcadell quan va recordar que la mesa del Parlament serà jutjada a Catalunya per desobediència, però ella és a la presó per rebel·lió "per ser qui soc". Quin calfred escoltar Bassa: "A les seves mans està saber com serà el final de la meva vida i de la vida de tothom". Amb quina tranquil·litat d’esperit Cuixart va somriure als fiscals: "Desobediència civil, sí, esclar!, aquí, a Vigo i a Pamplona". Mai no és fàcil adreçar-se amb paraules serenes i dignes al tribunal que et condemnarà. Molt menys per als dotze acusats, nou dels quals han passat centenars de dies a la presó i els han fet anar i venir durant quatre mesos, malmenjats i mal dormits, separats de les famílies. Per a tots dotze, tot el respecte i tota l’estima.