Els ritmes generacionals del procés

UNA VINTENA D’ESTUDIANTS de la Pompeu Fabra, membres de l’associació Deba-t.org, em conviden a contestar a les seves preguntes sobre política i periodisme. Són una generació especial: han entrat a la majoria d’edat en plena amenaça a les classes mitjanes i a l’estat del benestar, i en plena migració de la premsa impresa en mans d’unes poques propietats al món multiemissor de les pantalles i dels 140 caràcters. I fa cinc anys que senten a parlar del procés, que avança però no acaba de rematar. Allò que per a molts catalans està sent un cop a la vida és, en canvi, la seva normalitat i amb tota la vida per viure. Veuen els seu pares àvidament pendents del procés, que ells segueixen amb certa fatiga, esperant alguna cosa que s’assembli a un desenllaç.