Quan els sentiments són ben racionals
SOVINT ES DIU que l’independentisme té un excés d’emotivitat, però em sembla que, per sota de l’agitació, la defensa dels interessos de Catalunya mai no havia estat sentida d’una manera més racional. ¿Es pot fer res que sigui de profit compartint estat amb els que només et volen per satisfer la seva nostàlgia imperial i pel teu esforç fiscal? La resta els és una molèstia que ja no s’afanyen a dissimular. Rifkin parlava ahir, a l’ARA, de Dinamarca i Alemanya i la seva producció elèctrica ja en mans dels consumidors. I el degà de Deusto ens deia: “No es pot entendre l’economia basca sense el concert. Té un gran avantatge: que ens fa responsables. Si fem males polítiques o recaptem malament, els que patim som nosaltres”. ¿Voler això és raó o és cor?
