Quan voldries parlar amb els pares

AMB EL RECORD DELS PARES PASSA el mateix que amb els poemes o les cançons, que a mesura que et fas gran et fan sentir emocions noves. A vegades penso en els meus pares quan tenien la meva edat d’ara i em sento com si hagués guanyat una clau per entendre la seva personalitat, una clau que no tenia ni remotament quan per a mi eren, simplement, el pare i la mare i no pas un home i una dona amb els seus èxits, els seus fracassos i les seves esperances. Ara lamentes haver estat poc atent a la seva realitat personal. I lamentes, esclar, no poder intercanviar experiències com dos adults, sense aquell tel de vergonyes i d’incomprensions que a vegades crea això de ser pare i fill.