Antoni Batista

Antoni Batista

Doctor en ciències de la comunicació. Periodista. Músic.

Després de tastar tots els gèneres informatius, faig periodisme de la vivència. Escric principalment del País Basc, de música i sobre la lluita contra la dictadura. D'això va la sèrie 'Memòria de la resistència antifranquista', a l''Ara Diumenge'. A la secció d'Opinió obro l’objectiu. Aviat, el 25è llibre.

Cantants a la llista negra

M anuel Vázquez Montalbán, primer cronista històric del que es va anomenar la Nova Cançó, la va definir amb el seu humor intencionat: “L’esdeveniment cultural popular més important de l’estat espanyol des...

Perillosos socialdemòcrates: El llegat Pallach-Barrera

J osep Pallach i Heribert Barrera s’havien fet amics a l’exili francès, on havien desplegat molta activitat antifranquista. Mentre la contestació era lluny, preocupava relativament al règim, però quan la...

API, la premsa lliure contra la censura

De vegades, les reunions clandestines de l’Agència Popular Informativa (API) paraven un moment per escoltar la meravellosa veu de Maria del Mar Bonet, que assajava a l’habitació del costat. L’API es va...

Raimon i l’estètica de la mobilització

"Raimon mobilitzava, la seva sola presència convocava moltíssima gent, i això als anys seixanta només ho podia fer ell”, va dir Josep Benet. Els recitals de Raimon esdevenien mítings contra la dictadura i...

La traducció catalana de la 'kale borroka'?

La violència del final de les manifestacions independentistes postsentència suprema ha estat terrible. Amb tota la propietat de la “nocturnitat i traïdoria” penalment tipificades, han emmascarat amb sutge...

Les clandestinitats del carrer Vallmajor: els Bonet

El 17 de juliol del 1936, Pau Casals dirigia per última vegada la seva orquestra. Al Palau s’acomiadava emocionat dels músics en l’assaig d’un concert que no es va arribar a fer: la inauguració cívica de...

La tancada de Montserrat segons un confident

El 3 de desembre del 1970 va tenir lloc el Procés de Burgos, un consell de guerra sumaríssim en el qual es demanaven milers d’anys de presó i sis penes de mort. Sense les mínimes garanties processals,...

1970: Franco torna a ocupar Barcelona

L’abril del 1947 les partides anarquistes liderades pel llegendari Ramon Vila Capdevila, àlies Caracremada, elaboren un pla per matar Franco. Era tota una operació militar: cinquanta homes, mines, morters...

Les esglésies pis franc: el factor Aragay

La manifestació de capellans del maig de 1966 feia aflorar una Església que s’oposava al nacionalcatolicisme. Els capellans ensotanats també deien, en el llenguatge subliminal de l’hàbit talar, que...

Capellans contra el nacionalcatolicisme

L’estudiant Joaquim Boix va ser maltractat per la policia arran de la seva detenció a la Caputxinada. Hi havia hagut moltes denúncies contra aquells mètodes horrorosos, lesius de cossos i dignitats, però el...

17-A: periodisme de confrontació

El diari digital 'Público' va treure una exclusiva que relacionava els serveis d’intel·ligència espanyols amb l’imam de Ripoll, responsable dels atemptats del 17 d’agost de 2017. Van anar tan lluny com...

El Guti i Vázquez Montalbán, l’herència Grimau

El 20 d’abril del 1963, Julián Grimau era afusellat a Madrid. Era el cap del Partit Comunista d’Espanya a l’interior, però no el van sentenciar pel seu paper destacat en la lluita contra la dictadura, sinó...

El socialisme acollidor de Joan Reventós

Julián Besteiro va ser condemnat a cadena perpètua, tot just acabada la guerra. Les dures condicions de la presó van doblegar una salut precària al cap d’uns mesos. Va morir poc després de fer 70 anys....

Salvador Espriu segons la seva fitxa

“Salvador Espriu Castells [sic]. Nació el 13 de julio de 1913 en Santa Coloma de Farners (Gerona). Es presidente de la Asociación Internacional en Defensa de las Lenguas Amenazadas y Premio de Honor de las...

El franquisme de l’etern retorn

El franquisme entrava a la democràcia ostentant la generositat d’una amnistia per als presos polítics, una de les reivindicacions més unànimes de l’oposició i més nostres: “Llibertat, amnistia, Estatut...

La Caputxinada, el març del 66 abans del Maig del 68

“Estudiantes con obreros ” era una de les consignes de les manifestacions dels anys seixanta. Els que no en tenien prou, ho completaven amb un rodolí: “ Policías con banqueros ”. L’avantguarda de xoc contra...

El “camarada Bonet” i l’atemptat que mai va existir

El 2 de setembre del 1962 l’anarquista Jordi Conill Vall era detingut per la Brigada Social. Trenta dies als calabossos de la Via Laietana, en maceració dels germans Polo, obsessionats per esbrinar un afer...

La lluita de les dones invisibles

Joan Comorera i Soler va ser el primer secretari general del PSUC i conseller de la Generalitat republicana. Expulsat per l’estalinisme i denunciat pels seus òrgans de premsa, el comissari Creix el va...

Viatge a l’infern dantesc de la tortura

Quan Dante volta per l’infern del seu viatge iniciàtic dedica uns quants hendecasíl·labs -la bellíssima traducció catalana de Sagarra els respecta- a “aquells tirans” que “varen fer com el llop amb les...

La Vaga de Tramvies, la primera derrota dels anys de la victòria

El primer de març de 1951, Barcelona viu amb intensitat una vaga d’usuaris dels tramvies, que culminaria amb una vaga general, el dia 12. Desafiava la dictadura, que també restringia aquest dret bàsic, i...

El final diferent de la nostra llista de Schindler

La llista de Schindler es va estrenar al Cinema Florida de Barcelona a finals de març del 1994, ara fa vint-i-cinc anys. Steven Spielberg va retratar fins i tot les emocions dels patiments de l’Holocaust, i...

Western de la mort de l’anarquista Quico Sabaté

L’anarquista Francesc Sabaté Llopart (1915-1960) era conegut pels amics i els companys per l’hipocorístic Quico, que la policia convertia en àlies, amb la complicitat gramatical del determinant el, que...

Els cristians que van refer el catalanisme

La joieria Sunyer, situada a la Gran Via, 660, al costat de l’Hotel Ritz, era el Modernisme que adornava la ciutat dels primers compassos del segle passat. L’orfebre Ramon Sunyer era un gran artista, de fe...

L’experiment basc-català d’inversió de la violència

La Constitució va incomodar el franquisme sobretot en la qüestió territorial. Té lògica que, en les coordenades GPS actuals, els sobiranismes la vegin curta, però, en el moment que es va gestar i aprovar,...

Núñez i Creix, al principi de la reconciliació

El 1938, el jove comunista Miguel Núñez González debutava en la lluita contra el feixisme a tots els fronts del "Madrid que bien resistes", que la seva veu lleugerament atiplada entonava amb la música de...

Joaquim Puig Pidemunt, la premsa afusellada

El 17 de febrer de 1949 van ser executats al Camp de la Bota quatre dirigents comunistes acusats de pertànyer a la guerrilla: Ángel Carrero, Numen Mestre, Pere Valverde i Joaquim Puig Pidemunt, director de ...

Tomasa Cuevas, puntes de coixí contra la tortura

El 15 de desembre del 2004 el president Maragall va convertir el lliurament de les seves primeres Creus de Sant Jordi en un homenatge al PSUC, reivindicant el seu protagonisme en la lluita per la...

Bacallà al pil-pil al camp de concentració de Miranda de Ebro

Al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos) les condicions eren duríssimes. A l’hivern hi feia un fred que glaçava la llera del rierol i fins i tot l’aigua dels safareigs. El clima només era un...

L’anarquista osonenca que va voler matar Franco

El dia 11 de gener del 1937, Maria Culí Palou va ser condemnada a setze anys de presó, convicta d’haver participat en un complot anarquista. La sentència ho amagava, però era per assassinar el general...

Sarrionandia o la poesia musical de la boira

El grup Kortatu i la veu inqüestionablement seva de Fermín Muguruza van reciclar una cançó jamaicana i amb la lletra canviada la van convertir en himne de la resistència basca d’última generació. 'Sarri,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >