Publicitat
Publicitat
image-alt

ANTONI BATISTA

El laboratori basc de la criminalització de l’independentisme

El 12 de setembre del 1999 feia un any que s’havia signat el pacte de Lizarra-Garazi, les armes havien callat i començava a consolidar-se el camí de la distensió: la pau actual va començar allà. Arnaldo...

Processar el Procés o l’estat de mentida

El discurs de l’Estat sobre la Catalunya que s’autodetermina conté una concatenació d’afirmacions discutibles, que se superposen des dels tres poders convencionals: lleis, govern, tribunals. Però encara...

La via retòrica de Catalunya a l’Ulster

Fa vint anys a Belfast se signava la pau: eren els Acords de Divendres Sant, que el 1998 es va escaure el 10 d’abril. Vaig cobrir periodísticament el procés, però també vaig fer cròniques d’aquell Ulster...

La magnitud de la tragèdia política

L’any 1989 Quim Monzó va publicar La magnitud de la tragèdia, un dels seus llibres més emblemàtics i més traduïts, que té un espai a les lleixes de l’eternitat de les bones lletres: el temps n’esgrogueeix...

La ‘Marxa reial’, un himne en mode polèmic

La lletra que ha posat Marta Sánchez a la Marxa reial és segurament la tècnicament menys afortunada de les que ha tingut. I el contingut la fa excloent com a mínim de la meitat de la població a la qual...

La balada dels presos il·lustres

Al Nàpols de les quatre barres hi havia una presó llegendària, glossada en un antic romanç rescatat pel grup eivissenc Uc, amb la preciosa veu d’Isidor Marí, i més tard versionada per la preciosa veu de...

Euskadi o el suïcidi del constitucionalisme

El 19 de novembre del 1998 Josu Urrutikoetxea Bengoetxea (Ugao-Miraballes, 1951) recollia la seva acta de diputat per Biscaia al Parlament de Gasteiz. Era considerat el cap d’ETA i era i és molt més conegut...

Màxima quantitat de victòria

Les estadístiques de la història diuen que els enfrontaments de Catalunya amb Espanya es perden en un percentatge significatiu. Catalunya ha assimilat tant les derrotes que s’ha fet trending topic que...

Els presos polítics que mai no van existir

“El que he escrit, ja està escrit”, en llatí “ Quod scripsi scripsi ” i en el grec original “ό γέγραφα, γέγραφα”. Joan (19, 22) resumeix en aquesta frase del seu Evangeli la força de la sentència de mort de...

Bèlgica, entre el lehendakari i el president

La família del lehendakari Aguirre guarda amb unció sacramental alguns records del primer president dels bascos. Al damunt d’una taula braser, al costat d’un finestral amb vistes a la ria de Bilbao,...

Antecedents penals

Un dels paràmetres que es tenen en consideració per dictar una presó provisional és el dels antecedents, els penals i els policials. Són un indicador de l’eventual risc de deixar en llibertat qui,...

La pàtria i la premsa

“Y o no soy patriota de mi medio ”. Aquesta frase, tal qual i respectant l’idioma original, me la va dir Manuel Vázquez Montalbán a tomb d’una conversa sobre la relació dels periodistes amb el mitjà per al...

No, no ha estat ETA

Els atemptats de l’11-M del 2004 van suposar un canvi de paradigma del terrorisme a l’Estat. ETA passava a la història i la jihad hi entrava. De la nació a la religió. El primer impacte, terrible, era que...

La importància de dir-se Ibarra Güell

Pedro Ibarra Güell (Getxo, 1942) podria ser un personatge de l’entorn literari d’Oscar Wilde. El títol de la peça teatral La importància de dir-se Ernest juga amb la fonètica del nom propi Earnest amb el...

Rèquiem per a un mateix

Johannes Brahms va compondre Ein Deutsches Requiem, que traduïm per Un rèquiem alemany, arran de la mort de la seva mare. Brahms, que era agnòstic, no es va basar en la litúrgia de la missa de difunts; va...

Hipercor: “la socialització del sofriment”

Un gallec i un castellà, arrogant-se la representació d’Euskal Herria, posen una bomba en uns magatzems. Es pensen que són de capital francès quan en realitat són espanyols, i estan situats a Catalunya. Tot...

La història amagada de la Via Laietana

Abril de 1958. A Miguel Núñez, àlies Saltor, la policia el va tenir tot un dia penjat de les manilles als tubs de la calefacció del sostre d’aquella sinistra prefectura de la policia franquista, coneguda...

Els 23.531 adeus de Raimon

El Palau de la Música, l’espai on més ha cantat Raimon, acull aquest diumenge el seu últim recital. Li hauran dit adeu exactament 23.531 persones, el màxim rècord d’espectadors per a un únic artista. Potser...

La insuportable lleugeresa de la singularitat

La designació de Catalunya com una de les “singularidades políticas” d’Espanya es va fent habitual en el discurs socialista. Es miri per on es miri, determinar Catalunya com a singularitat és encongir-la, i...

L'esquerra abertzale, de la guerra a la pau

Durant el franquisme, l’esquerra abertzale era ETA i ja tenia una “oficina política”. Després es va articular en diferents “fronts”, una terminologia militar que encara s’arrossega. El front militar era...

Les altres víctimes del conflicte basc

El lliurament de les armes d’ETA és un final material i simbòlic de la violència. Aquestes armes no són només ferralla: deixen enrere morts i ferits i l’ona expansiva del dolor. Moltes víctimes. Però no...

El que diuen i el que callen

El comunicat d’ETA sobre el desarmament és com una introducció amb paraules dels fets que tindran lloc aquest dissabte. Periodísticament és un lead, fins i tot per la seva concisió i claredat expositiva....

Euskadi al final de l’èpica

Dissabte, 1 d’abril, va ser el primer dia que van poder passejar sols els últims dels 1.500 ciutadans amenaçats per ETA que anaven amb escorta. El 8 d’abril es lliuren les armes. I el més important de tot:...

El desarmament, entre el PP feble i la societat civil

El missatge del PP sobre el desarmament d’ETA no s’aparta del seu llibre d’estil davant dels grans temes: no es mou d’on no s’ha mogut mai. El missatge governamental, tant del portaveu com del mateix Rajoy,...

Gernika 80, la nit de la lluna vermella

Iñaki de Arzanegi (1923-2013) i Pablo Izagirre (1927-2011) eren dos nens el dia 26 d’abril del 1937, quan van ser testimonis molt directes del bombardeig de Gernika, del qual aquesta primavera commemorarem...

Òmnium, la bellesa multada

El franquisme es pensava que havia anorreat la cultura catalana, que l’havia segada prou arran per poder neutralitzar els versos de l’himne que també havia prohibit. Van proscriure el català amb el...

Un minut abans del feixisme

Eugeni Xammar i Josep Pla, dos dels nostres periodistes més immensos, van conèixer com a corresponsals l’Alemanya que covava el nazisme. Amb l’encertat títol de L’ou de la serp, les cròniques de Xammar van...

McGuinness, de terrorista a primer ministre

Martin McGuinness ha estat gairebé una dècada el vice primer ministre d’Irlanda del Nord. Va arribar al govern, una vicepresidència principal, arran de l’acord entre unionistes (protestants) i republicans...

Jordi Dagà, de líder antifranquista al món de l’empresa

Q ué te crees, que eres Miguel Núñez? ” Aquesta pregunta la va haver de sentir Jordi Dagà d’un dels policies que el maltractaven a la sinistra prefectura de la Via Laietana. Núñez era un heroi de la lluita...

La màxima comoditat dintre de l’Estat

Quan després de les eleccions de 1986, el PNB va acceptar que el PSE li facilités la Lehendakaritza, que podia haver sigut per a Txiki Benegas, amb dos escons més, van pactar un govern de coalició. Un dels...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >