Cinc noms per entendre la història d'ETA

Més enllà de Josu Ternera i de la pau dibuixada per Arnaldo Otegi, el camí d'ETA beu de la doctrina de diferents dirigents

Txabi Etxebarrieta

Bilbao, 1944 - Tolosa, 1968
Advocat, impulsor de la conjunció entre lluita social i lluita nacional, és el creador de la fórmula “poble treballador basc”, com a emblema de la idea integradora de procedències i cultures, segons el model català. Va ser el primer integrant de la banda mort per la Guàrdia Civil, d’un tret a boca de canó, quan intentava fugir del que també havia sigut el primer atemptat amb víctima mortal fet per ETA.

Txomin Iturbe

Arrasate, 1943 - Alger, 1987
És el líder més carismàtic de la història d’ETA, protagonista d’importants converses amb el PNB i d’arrencar el diàleg d’Alger amb el govern espanyol de Felipe González. La seva mort accidental enmig d’aquell procés es va prestar a totes les teories de la conspiració, negades per uns i altres.

Iulen de Madariaga

Bilbao, 1932
Aquest doctor en dret per la Universitat de Cambridge va ser un dels ideòlegs principals de la fundació d’ETA. Teòric de la lluita armada, també va ser el primer a canviar de registre, ja que va passar a defensar la primacia del braç polític sobre el braç armat. Als seus 86 anys, ha passat per diverses presons i exilis, encara està processat per la justícia francesa i és un referent de l’esquerra abertzale.

José Miguel Beñaran, ‘Argala’

Arrigorriaga, 1949 - Angelu, 1978
Va ser el cap del comando Txikia,que va dur a terme el magnicidi de l’almirall Carrero Blanco. Va ser l’impulsor de la creació d’un partit polític de l’esquerra abertzale, separant-lo del braç armat, per assentar una base social. Va morir en un atemptat del Batallón Vasco-Español quan va posar en marxa el seu cotxe.

Eugenio Etxebeste, ‘Antton’

Sant Sebastià, 1951
Un dels intel·lectuals orgànics de més aportació teòrica, sobretot en la transició de la via militar a la via democràtica. Va ser l’únic portaveu oficial d’ETA amb nom i cognoms, com a cap de la delegació negociadora d’Alger. No té delictes de sang, assessora el sindicalisme abertzale i és una de les veus que sempre s’escolta abans de les grans decisions i dels comunicats de més transcendència.

Etiquetes