OBSERVATORI

Un altre lehendakari és possible

ANTONI BATISTA
ANTONI BATISTA Doctor en ciències de la comunicació. Periodista. Músic.

El Tribunal Suprem va anul·lar aquest divendres la condemna d’Arnaldo Otegi a sis anys i mig de presó, ja complerts, i la inhabilitació per exercir càrrecs públics, vigent fins al 28 de febrer del 2021. El Suprem ha atès les raons del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el 2018 va considerar que no havia tingut un judici imparcial a l’Audiència Nacional. Ara Otegi podrà tornar a la palestra de la política institucional.

El 31 de juliol, Sant Ignasi, és un dia important al calendari basc: allà passa una cosa semblant a la dels Joans i Joseps d’aquí amb els Ignacio, Natxo, Iñigo, Iñaki, Eneko... Però, més enllà de l’àmbit domèstic, tal dia com avui de fa 125 anys es va fundar el PNB, el partit amb més poder de la història d’Euskal Herria; ETA va signar per primer cop amb la seva sigla, el 1959, i un tram important de les converses de pau per posar-hi fi es van fer a la casa dels Jesuïtes de Loiola. En la rigorosa postactualitat, Iñigo Urkullu va anar a la conferència de presidents autonòmics que va inaugurar el rei en el pitjor moment de la monarquia des de l’exili d’Alfons XIII, i una part de la Catalunya que s’estimava els bascos va sentir que el seu màxim representant els feia el salt.

Si la decisió del Tribunal Suprem hagués arribat abans, o el PNB hagués previst un segon ajornament dels comicis, Otegi podria haver obtingut un resultat encara millor que el que va aconseguir EH-Bildu el dia 12 . La diferència amb el PNB s’hauria escurçat molt probablement i els abertzales podrien optar a una majoria alternativa amb els comuns i el PSOE, en un moment de bona col·laboració a Madrid i quan el mateix Zapatero havia agraït públicament a Otegi el seu paper en la pau.

Un capital per amortitzar

Però el que no li pren ningú és que el seu retorn a l’escenari polític podrà fer albirar que un altre lehendakari és possible, com va ser possible un altre món quan els moviments socials van sacsejar l’establishment.

Arnaldo Otegi és el líder de l’esquerra independentista que ha aconseguit arribar a més share de fora de la seva bombolla; és un polític nat que sap pactar on hi hagi pacte; té una capacitat comunicativa i empàtica de tanta força que fins i tot un dirigent del PNB va confessar, fa anys, que si Otegi anava de cap de llista arrasaria a les urnes; pot parlar de futbol amb la vehemència d’un seguidor de la Real i de filosofia de les religions amb un bisbe... I té l’enorme capital de ser un protagonista inequívoc del final de la violència d’ETA i del principi de la pau. Aquest capital encara el té per amortitzar.

A tot això ara s’hi afegeix el greuge d’haver patit una llarga condemna injusta. Arran de l’entrevista que vaig fer a Otegi a la presó, en què manifestava que calia fer gestos importants d’acostament a les víctimes d’ETA, Rosa Lluch va declarar en un simposi de la UB a la memòria del seu pare que no hauria de ser a la presó. Poc després, primer Pernando Barrena i després ell mateix van reconèixer el dolor causat per ETA. Quan va sortir en llibertat, una de les primeres coses que va fer Arnaldo Otegi va ser anar a veure Rosa Lluch, dir-li en directe el que havia dit en públic i donar-li les gràcies. Divendres la justícia va carregar de raó aquella generositat.