És l'hora del Parlament Europeu

El Parlament Europeu difícilment podrà evitar un debat que és essencial

ANTONI BAYONA
ANTONI BAYONA Professor de Dret de la UPF i exlletrat major del Parlament

Després d’haver-se pogut presentar a les eleccions i haver estat elegits com a eurodiputats en les eleccions del 26 de maig, tres diputats catalans no podran obtenir finalment la credencial i no seran inclosos en la llista que la Junta Electoral Central ha d’enviar al Parlament Europeu. Així es desprèn de dues decisions que acaben de prendre la Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem.
El motiu d'això és que no poden complir el requisit que estableix l’article 224.2 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) de fer davant la Junta Electoral Central dilluns que ve, dia 17 de juny, a les 12 hores, la promesa o el jurament d’acatar la Constitució. Les raons per les quals dos dels eurodiputats (Carles Puigdemont i Antoni Comín) no podran complir aquest requisit són prou conegudes. És més difícil d’entendre que no ho pugui fer l’altre eurodiputat (Oriol Junqueras) perquè el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per fer-ho amb arguments més que discutibles i en contra del precedent que suposa el permís donat fa unes setmanes per assistir a la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats.

La pregunta que ens hem de fer davant d’aquesta situació és si té sentit i és raonable que el fet de no poder complir el requisit d’acatament constitucional pugui invalidar, a la pràctica, el resultat d’unes eleccions al Parlament Europeu. Segons la meva opinió, no ho hauria de ser, pels motius que tot seguit s’exposen.

Les consideracions fetes posen en evidència la debilitat de l’argumentació utilitzada pel TS i la JEC per justificar l’exclusió dels tres eurodiputats

El Tractat de la Unió Europea estableix que el Parlament Europeu s’integra per representants dels ciutadans de la Unió, la qual cosa expressa una idea del Parlament com a institució comuna dels ciutadans europeus, no configurada com una suma o agregació dels ciutadans dels diferents estats membres. Això s’ha de posar en connexió amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que regula els drets de ciutadania europea, un dels quals és el dret de sufragi actiu i passiu a les eleccions al Parlament Europeu. D’aquesta manera, es pot dir que el Tractat i la Carta configuren la representació al Parlament sobre l’exercici d’un dret comú i general que transcendeix l’àmbit propi de cada estat membre i, en conseqüència, no condicionat per factors o interessos que obeeixin a un interès de caràcter nacional.

Un altre aspecte a considerar és que les eleccions al Parlament Europeu estan regulades per un sistema complex. Un sistema amb normes comunes europees però que remeten al dret dels estats per regular aspectes del procediment electoral. Aquest sistema és el que determina principalment l’Acta del 1976 sobre l’elecció dels representants al Parlament Europeu i és una qüestió essencial en aquest cas determinar si aquestes remissions al dret intern poden donar cobertura a un requisit com el que estableix l’esmentat article 224.2 de la LOREG.

Segons la meva opinió, és molt dubtós que sigui així per tres raons. Primer, per la naturalesa esmentada de les eleccions europees; segon, perquè el requisit de l’acatament constitucional no és un acte que formi part del procediment electoral, i la millor prova és que aquest acatament es produeix un cop feta la proclamació oficial dels diputats electes; i tercer perquè el dret europeu relaciona sempre la condició d’eurodiputat amb els resultats oficialment proclamats pels estats membres o amb la comunicació dels noms dels diputats que han resultat electes.

Les consideracions que s’acaben de fer posen en evidència la debilitat de l’argumentació utilitzada pel Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central per justificar l’exclusió dels tres eurodiputats de la comunicació que s’ha de traslladar al Parlament Europeu. Uns arguments que semblen amagar la por que els eurodiputats facin valdre la seva immunitat parlamentària.

Més enllà dels recursos que es puguin interposar contra aquestes decisions, cal recordar que el Parlament Europeu ha de fer la verificació de les credencials en funció dels resultats proclamats i decidir també sobre les possibles controvèrsies que se suscitin al respecte. Així ho estableix l’Acta del 1976, la qual cosa permet que els eurodiputats afectats demanin, de manera urgent i immediata, empara al Parlament Europeu. Aquesta empara no s’ha d’entendre únicament a títol particular, sinó també en interès de la integritat de la composició del Parlament d’acord amb els resultats electorals. En un cas com aquest, el Parlament Europeu difícilment podrà evitar un debat que és essencial per al valor i l’eficàcia del principi democràtic.