image-alt

OPINIÓ

ANTONI JANER TORRENS

Esclaus de l’‘horror vacui’

En pintura, l’expressió llatina ‘horror vacui’ (“por del buit”) s'utilitza per descriure la necessitat d’omplir tot un espai buit en una obra amb algun tipus de disseny o imatge. És un tret característic...

La banalitat del mal

L'espectacle de la mort ja s'ha convertit en un acte quotidià de les nostres vides. A l'antiga Roma el poble acudia als amfiteatres a contemplar la sang vessada dels gladiadors i dels primers màrtirs...

Els fills bords de Warhol

La profecia del nord-americà Andy Warhol (1928-1987) s'ha complit: "En el futur tot el món serà famós durant quinze minuts. Tot el món hauria de tenir dret a quinze minuts de glòria". Warhol és considerat...

Protàgores i l’islam

Al segle V aC, el sofista grec Protàgores afirmà: "L'home és la mesura de totes les coses". Així establia que tot és relatiu, que tot depèn del criteri de cada individu. Amb tot, al mateix segle V aC,...

El preu de la llibertat

Mentre a Espanya la justícia censura portades d''El Jueves', a París uns jihadistes maten a trets dotze persones de la revista satírica 'Charlie Hebdo'. Un autèntic cop d'estat a la llibertat d'expressió. I...

La mort de Déu?

Sota l'omnipresent consumisme nadalenc hi ha latent l'omnipotent idea de Déu. Els entesos asseguren que la religió és un fenomen universal, ja present en els orígens de la humanitat. En aquest sentit, totes...

L’esperançadora democràcia digital

Avui, gràcies a Internet, molta gent manté viva la il·lusió que un altre món és possible. La xarxa ens ha retornat el protagonisme en l’esfera pública. És el que es coneix com a democràcia digital o...

L’hora d’Antígona

És l'hora d'Antígona, l'hora de la desobediència civil. Així ho plasmà al segle V aC el grec Sòfocles en la seva tragèdia homònima. Antígona era filla dels reis de Tebes, Èdip i Iocasta, i germana d'Ismene,...

Bauzá, àlies Neró

Al president Bauzá li escau a la perfecció l'àlies Neró, nom d'un dels emperadors més maquiavèl·lics de la història de Roma. Durant els catorze anys del seu mandat (54-68 dC), la caput mundi va viure un...

L’amistat cívica

Va ser Aristòtil qui, al segle IV aC, va afirmar que "l'home és un animal polític per naturalesa". Amb l'adjectiu "polític" al·ludia a la nostra condició social com a individus integrants d'una 'polis'...

La fi de l’'omertà'?

A Espanya durant massa temps s'han callat massa coses. La setmana passada Jordi Pujol, durant la seva compareixença davant el Parlament català, va encendre totes les alarmes: "Si talles una branca, cau una...

Catalunya encadenada

Espanya viu víctima dels seus mals ancestrals. El 1898 suposà un cop moral molt fort per a la 'madre patria' amb la pèrdua colonial de Puerto Rico, Cuba i Filipines. Amb ella, es destruïa el mite del...

Alemany versus Heròdot

L’excolumnista d’El Mundo, Antonio Alemany, de 75 anys, ja es troba a la presó mastegant les paraules que esgrimí en defensa seva fa dos anys davant l’Audiència Provincial de Palma: “He sido un periodista...

Una confessió fatal

La confessió del frau fiscal per part del president Pujol resulta fatal per al procés sobiranista. No debades, ambdues paraules provenen del verb llatí for, fari, fatus (“parlar”), una arrel etimològica...

L’era líquida

La consigna dels nous temps és la cèlebre màxima d’Heràclit: panta rhei (“tot flueix”). Amb ella, aquest filòsof grec del segle VI aC volgué deixar clar que, a partir dels canvis observats en la...

La veritat de la mentida

La vida sense mentides seria insuportable. El 1873 Friedrich Nietzsche publicà un opuscle titulat Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. El filòsof alemany hi defensa que l’home és un ésser moral...

Siau qui sou

Els mallorquins ens començàrem a psicoanalitzar la dècada dels seixanta del segle passat. Amb l’esclat del boom turístic ens obrírem al món i l’arribada massiva de peninsulars posà al descobert la...

Talents castrats

Una societat que castra els seus talents està condemnada a la mediocritat. A l'antiguitat el talent fou un moneda originària del Pròxim Orient –en un principi tálanton volia dir, en grec, "plat de la...

La mort silenciada

En un món tan competitiu com l’actual la vida és vista com una carrera de fons. Se celebren els triomfs i es blasmen els fracassos. I enmig de tot plegat desconcerta una actitud que molts consideren la...

El fòrum dels aforats

A l’antiga Roma el fòrum era la plaça major, el que els grecs anomenaren àgora. Un derivat seu és fur (“ fuero ” en castellà), sinònim de norma jurídica. El seu significat està relacionat amb el fet que el...

image-alt

Intel·lectuals destronats

Els intel·lectuals ja no estan de moda. Després del mestratge de Sòcrates al segle V aC, al segle XVIII seria el francès Voltaire qui ressuscitaria la figura del pensador al servei de la veritat i la...

Rectificar és de reis

‘Rei’ ve del verb llatí rego (“guiar”). Com a persona condreta que suposadament és, don Joan Carles ha obrat amb rectitud i rigor per a la regió que fins ara ha regit de manera irregular. Amb l’Estat de...

image-alt

Paraules adulterades

Avui la llibertat d’expressió, una de les grans fites del món democràtic, està adulterada per l’odi i la mentida. Cada dia assistim perplexos a l’ús del tot barroer d’un dels béns més preuats que tenim per...

Paraula de Déu

La paraula de Déu torna a dictar les nostres vides. Primer ha estat l’aprovació d’una llei d’avortament molt més restrictiva amb la qual el govern de Rajoy ha compensat el disgust que arrossegava l’Església...

image-alt

La degradació humana

La degradació de la condició humana és present en moltes cultures de l’antiguitat. Ja al segle VIII aC, el grec Hesíode, en la seva obra Els treballs i els dies, parla de les cinc edats de l’home. Cada...

image-alt

Estimar té un preu

Avui, festivitat de Sant Jordi, és un dia per dir “t’estim” sense embuts. Amb tot, si hem de ser fidels a l’etimologia d’aquesta paraula, podem començar a preparar la cartera. Una de les monedes que feren...

Llibres que ens fan lliures

No deixa de ser curiós que dues paraules d’etimologies diferents compartesquin sonoritat. És com si en la nostra llengua el destí s’hagués conjurat per casar fonèticament llibre amb llibertat. Massa sovint...

El múscul foner

Enguany la societat balear no atura d’exhibir el seu múscul foner més reivindicatiu. Davant les fortes envestides institucionals contra la llengua i cultura pròpies, ha estat necessari imbuir-nos de...

Pobres Cariàtides!

A casa nostra, la degradació de la democràcia compta amb unes convidades d’excepció: les Cariàtides. Segons la llegenda, les Cariàtides eren les dones de Cària, una ciutat propera a Esparta. Al segle V aC,...

La desnacionalització dels mallorquins

La desnacionalització del poble mallorquí sembla ja imparable. Lamentablement s’han complit els pitjors pronòstics apuntats a Els mallorquins, el llibre que aviat farà cinquanta anys escrigué l’artanenc...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | Següent >