Opinió 05/10/2013

La mort del mestre

3 min

L'actual denigració que pateix la figura del docent per part del Govern Bauzá recorda molt la que patí al segle V aC Sòcrates. Qui és considerat el pare de la filosofia visqué en carn pròpia la injustícia de la idolatrada democràcia atenesa. De res serví que el famós oracle de Delfos el proclamàs com el més savi de tots els homes. D'esperit inconformista, a Sòcrates li agradava dir que la seva feina consistia a fer amb les paraules el mateix que la seva mare, comare, feia amb les mans. En el seu cas, però, no ajudava a parir infants, sinó idees. No és casual, doncs, que batejàs el seu mètode filosòfic com a maièutica ("l'art de la comare").

A través de la formulació d'un reguitzell de preguntes, el filòsof atenès tenia l'habilitat de fer que l'interlocutor es tragués de sobre els prejudicis per assumir la seva ignorància sobre un tema concret. A partir d'aquesta cura d'humilitat i fent cas del seu daimon o "déu interior" -que avui anomenaríem sentit comú-, la gent podia començar a cercar la veritat que, tanmateix, mai no seria absoluta, sinó tan sols una aproximació.

L'objectiu de Sòcrates era enriquir la democràcia, fomentant l'esperit crític de la ciutadania. Però això no agradà a molts, sobretot als sofistes, que l'acusaren de pervertir el model polític atenès. No debades, els sofistes, com els actuals tertulians, eren professionals de l'art de la paraula que, per tal de cobrar, estaven disposats a defensar qualsevol argument, sense tenir en compte la seva veracitat. Després de la Guerra del Peloponès, Sòcrates fou molt hostil amb el govern dels Trenta Tirans d'Atenes (404-403 aC), imposat per la vencedora Esparta. Però les seves crítiques continuaren una vegada restaurada la democràcia, la qual cosa molestà molt als nous governants. Aquests, en no poder-lo incriminar en el pla polític, ho feren en el religiós i moral. Fou així com l'acusaren de no respectar els déus de la ciutat i de corrompre la joventut.

Davant el tribunal, Sòcrates, lluny de demanar clemència, es presentà com un tàvec enviat pel déu Apol·lo per sacsejar consciències. A causa d'aquesta actitud tan irreverent fou condemnat a beure cicuta, una planta verinosa. El filòsof atenès acceptà amb resignació i serenitat la sentència. No volent incomplir les lleis establertes, fins i tot rebutjà un pla per escapar de la presó que li havia ofert un amic seu.

En l'actualitat, els docents de les Balears ens sentim força identificats amb Sòcrates. Queda clar que la nostra veu incomoda molt en aquesta democràcia tan decebedora. Amb la imminent aprovació del decret de convivència del Govern Bauzá, ja no podrem expressar opinions que ajudin a despertar l'esperit crític dels nostres alumnes, sovint infravalorats injustament. Anul·lada així la famosa màxima llatina sapere aude ("atreveix-te a saber!"), ara el que interessa és que les noves generacions no pensin i que actuïn com a xotets. És el poder de la ignorància i de la mediocritat. Els populars deuen pensar que, garantint-se quimèriques postures asèptiques per part dels ensenyants, un poble és més fàcil de governar.

No ens quedarà més remei, doncs, que tornar a les avorrides classes franquistes del tot antipedagògiques -és simptomàtic que recentment el secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarelles, digués, en plena vaga indefinida, que ja frisava que els nins tornassin "a costura". Per fer-ho més versemblant, propòs a l'executiu autonòmic que elimini també de les aules la connexió a internet, una eina massa perillosa ja que s'escapa dels seus tentacles censuradors.

Tanmateix, els senyors del PP haurien d'haver estudiat una mica més d'història per adonar-se que el ferri control que un govern exerceix sobre un poble se li pot girar en contra. Així quedà demostrat a Xile el 1988 quan l'omnímode dictador Augusto Pinochet proposà fer un plebiscit per legitimar-se en el poder. La jugada li sortí malament, ja que la majoria de ciutadans votaren per la restauració de la democràcia.

Per als docents "adoctrinadors", la cicuta de Sòcrates ens arribarà en forma d'expedient sancionador o d'acomiadament. De moment, el diputat popular Antoni Camps ja s'ha ofert per fer les llistes negres. No és d'estranyar que Plató, en veure la barbaritat que havia comès la democràcia atenesa amb el seu mestre, l'acabàs abominant com a sistema polític. I és que, des del seu punt de vista, no qualsevol persona podia accedir a un càrrec de responsabilitat. Ell apostava per un govern dels millors.

Així doncs, el descrèdit de l'educació, juntament amb el de la democràcia, és ja imparable.

stats