CRÍTICA PREMSA

Després de la guerra tots som generals

La setmana passada Chris Giles, periodista del Financial Times (sí, ells), va mostrar unes quantes errades en les dades que l’economista Thomas Piketty (sí, ell) fa servir per defensar que la desigualtat augmenta quan la retribució del capital creix més que l’economia i que aquesta és la dinàmica interna del capitalisme des de fa 250 anys. Doncs bé, Giles, al seu blog, repassa els comptes de Piketty i li diu, tal qual, que les dades que aporta no sostenen bé les seves conclusions.

Us explico això perquè si els periodistes que han cobert la campanya de les eleccions europees haguessin fet un Giles als candidats i als seus arguments, podrien haver estalviat a la ciutadania unes quantes mentides.

Una que ara em ve al cap és la del candidat popular insistint que si es fa el corredor ferroviari mediterrani és perquè el govern del seu partit l’impulsa des de fa temps. Ha, ha, ha. Un candidat pot tenir barra i també no tenir res a dir, però no pot exigir que les seves boles i/o banalitats tinguin el mateix tractament que la realitat pel simple fet que ho ha dit o, típicament, perquè és la seva opinió.

Els periodistes estem una mica segrestats per tot plegat: pugem a l’autobús dels candidats i allí ens tenen 10 o 12 hores al dia escoltant el mateix sermó i suportant que ens posin off the record tot el que diuen d’interès. I així passen per davant els grans afers europeus i també les narratives profundes de la mateixa campanya, com la substitució del PSC per ERC o que la pressió republicana ha obligat CiU a suar al carrer.

Parlo en general, esclar. Amb l’avantatge que després de la guerra tots som generals, tinc una proposta per cobrir à la Giles la campanya de les properes eleccions: baixar dels autobusos dels partits, no anar als mítings (són tots el mateix). Els periodistes, que saben fer la seva feina, serien els primers d’agrair-ho, i la gent la gran beneficiada. Win-win.