Dia de Difunts ("A nosaltres sempre ens va bé!")

El 1989 el 43% dels francesos pagaven un diari. El 1997 el 36%. El 2008 només el 29%. Això diu l'informe que fa tres dies va arribar a la taula del president François Hollande. Els capitans del sector ho atribueixen al desenvolupament d'internet, que ha facilitat tant la difusió de la informació com l'hàbit d'obtenir-la de franc. El resultat és un còctel letal on es barreja la caiguda de la venda de diaris i la fuga consegüent de la publicitat a altres suports més populars. Tot plegat, és la fi del vell model de negoci: una pila de gent compra continguts sobre esports, política i espectacles; aquesta gent, alhora, és venuda als anunciants i tots es troben a la mateixa plaça: les pàgines del diari. Les dues fonts d'ingressos permeten pagar als periodistes que fan continguts interessants i també els que fan els importants (política, economia, opinió…). A més, deixa uns calerons per retribuir els accionistes i per reinvertir i mantenir la cosa.

Entendreix la insistència de les empreses informatives en fórmules que recreen aquest vell model en l'ambient digital. És inútil. ¿Retornarà la publicitat als nivells del 2007? ¿Compensarà aquesta minva el pagament per continguts? No i no. El sector té un problema d'actitud. D'allò que se'n diu entrenched success , que l'èxit del negoci sempre es donava per descomptat. I així, la premsa mai va reconèixer la necessitat d'innovar, de ser més productiva, més eficient, més indispensable. "Sempre ens va bé!", es deien. En aquest entorn, els manaies de la premsa han comès errades crítiques i molts encara són sords i cecs a la realitat. Si no canvien d'actitud seran altres els que faran de la informació un negoci i prestaran aquest servei públic on i com la gent el vol. Avui és Dia de Difunts. Memento mori . Paga la pena recordar-ho, tot això. Encara se'n poden sortir.