Misc 11/11/2011

Dies de campanya. Terribles per als mitjans

i
Antoni Maria Piqué
2 min

Als diaris, la tele i la ràdio, amb una mica de gramàtica de la vida pública, ja saps com anirà la cosa. Molts comentaristes estan alineats, no són pocs els que han pres partit -literalment- i les pàgines d'opinió i les tertúlies són perfectament previsibles, tant com un debat parlamentari. Uns quants tertulians són, directament, expolítics o exassistents seus. Què vol que diguin? Sí, ja passa abans de la campanya. En aquests temps, però, es fa més palès. Sembla que qui està en campanya són alguns mitjans i periodistes.

Sóc un tanoca i un ingenu, ho sé, però penso que aquesta renúncia a exercir la crítica independent és un factor més de l'anomenada desafecció per la política dels ciutadans.

Una altra prova de tot plegat és que a Twitter els continguts polítics de la campanya passen amb més pena que glòria, segons explica un sintètic estudi de la Fundació Escacc. La majoria de piulades provenen dels mitjans i dels seus periodistes. En general, els lectors no fan servir els hashtags, les etiquetes que permeten seguir el fil del debat, per enviar comentaris als mitjans o fer-los arribar informació. Pitjor, "no hi ha diàleg entre lectors i mitjans/periodistes sobre temes polítics i campanya electoral", diu l'estudi. Sí, Twitter és un canal limitat per al debat, però és una xarxa social en què els que hi participem sovint som gent engagé.

Ahir feia vint anys de la mort de Montserrat Roig, una periodista compromesa. Una colla de gent va piular frases seves a Twitter per homenatjar-la. Me'n quedo dues. La primera: "Incapaç com em veia de transformar el món vaig decidir escriure'l". És una meravellosa descripció de l'actitud per defecte d'un periodista. Una excel·lent mesura professional. L'altra també serveix d'examen: "Si vols actuar amb independència i poder dir sempre la veritat, la teva veritat, saps que caus en la marginació". Amén.

stats