25/01/2013

Divuit pàgines o dinou paraules

2 min

Recordi aquests noms: Janet Cooke, Jayson Blair. Ella va haver de tornar el premi Pulitzer de periodisme perquè el seu reportatge sobre un heroïnòman de vuit anys era fals de cap a peus. No hi havia nen, ni droga. Res. TheWashington Post , que l'havia publicat, va fer una investigació sobre la bola i la va publicar sencera: divuit pàgines del diari. Divuit. Ell treballava al New York Times . Era el reporter estrella. El 2003 van descobrir que havia fabricat la major part de les seves peces. Set periodistes del diari van repassar tota -tota- la producció de Blair i van publicar un informe de 43.072 espais (aquesta peça en té 1.850), que documenta la massiva mistificació d'aquest mentider en cinc anys en plantilla del millor diari del món. Ahir El País va haver de menjar-se la major part de la seva edició en paper perquè es van adonar que la foto d'Hugo Chávez intubat que duien en portada era falsa. Bé, la foto era real, però era d'un altre malalt que apareixia en un clip penjat a YouTube des del 2008. Van rectificar en una piulada al Twitter -19 paraules- i un breu. Potser avui o un altre dia seran més explícits, en atenció als mèrits dels que paguen pel diari i per respecte a la professió. Estic convençut que ho faran. La foto de Chávez havia estat oferta a El Mundo , que la va rebutjar. Ben fet. Ahir el seu director no es va estar de furgar en la ferida i fer-se el milhomes. Bé. Digui'm una cosa, director. Quan ens explicarà que "l'esborrany de l'informe policial" amb què va empastifar la campanya electoral passada era una fabricació coneguda? La mala sort per a nosaltres és que mentre que una pífia a El País dóna la volta al món, les mistificacions de l'altre queden en acudit local. Hi estem tan acostumats que no ens sembla ni estrany. Cadascú té la importància que té. De fet, ja m'estic penedint d'haver-n'hi donat massa.

stats