30/09/2011

L'agonia del periodisme de periodistes

2 min

Un dels meus blogs de referència, 1001 medios , va publicar ahir una esquela dedicada a la mort del periodisme. És d'allò més desafortunat. Sé bé que el blog busca burxar la professió periodística. Però, ¿com voleu que el periodisme hagi mort si cada vegada hi ha més gent involucrada en el cicle, procés, digues-li com vulguis, d'informar i cada setmana que passa s'inventa un canal o plataforma nova de difusió o distribució de notícies? El periodisme és més viu que mai! I espera't.

Certament, sí que hi ha un periodisme ferit de mort. És el "periodisme de periodistes", aquest manierisme professional elaborat pels qui es pensen que la realitat no es pot explicar sense ells, com deia Mònica Terribas. També el periodisme "quart poder" (quina fatal expressió), que se'n va de copes amb els poderosos i els serveix de lacai de bon grat o per por; el periodisme que cobreix i no el que descobreix; el periodisme que considera els mitjans com una eina d'enginyeria social i política; el periodisme-coartada de gerents despistats o rapaços i incompetents a qui només interessa l'última línia del compte d'explotació i menystenen el seu paper de gestors d'institucions socials vitals… Tot això ha entrat en agonia.

Tot plegat coincideix amb el desenvolupament d'internet, que dóna tant de poder a les persones, i una crisi terminal del model econòmic de la informació, que vivia subvencionada per la publicitat.

Ahir també es va presentar El libro negro del periodismo , que és -segons m'expliquen- un catàleg dels nostres disbarats. Esclar que fem coses dignes de Libro negro . Com totes les professions i oficis. ¿Per què no un Llibre blanc , amb propostes per sostenir aquesta professió tan rellevant per als ciutadans? És una ocasió d'or per rescatar el periodisme de molts dels seus mals i dels seus malvats. Cal estar a la batalla, no al dol.

stats