La xarxa ha canviat molta cosa però no tot. El públic s’informa sobretot a les webs de les marques tradicionals de notícies, segons una nova recerca que el Reuters Institute (Universitat d’Oxford) ha fet en nou països. Aquesta preferència va del 71% dels alemanys al 87% dels britànics. Agregadors, blogs o xarxes socials queden a 30 i 40 punts de distància (les diferents opcions no són incompatibles). La gent sap que elaborar informació exigeix professionalitat i això ho garanteixen les marques de-tota-la-vida. En general, diu l’estudi, els mitjans consolidats no han perdut protagonisme, sinó que han guanyat noves maneres d’arribar al públic: un terç dels usuaris de mitjans digitals hi accedeixen amb més d’un aparell (ordinador, tauleta, mòbil...). Les edicions impreses passen un mal moment, però l’audiència total ha pujat. El tema del tema és que millora la disposició a pagar pels continguts a internet. La foto fixa no sembla bona: la meitat dels enquestats compren algun diari cada setmana, però només el 5% paguen per informar-se a internet.
La tendència, però, és esperançadora: augmenta el nombre de persones que paguen per informar-se a internet als quatre països on aquesta recerca també es va fer el 2012. A França passa del 8% al 13% de la gent i a la Gran Bretanya del 4% al 9%. A Alemanya i als Estats Units creix més a poc a poc i només cau a Dinamarca, del 12% al 10%. I un bon grapat de gent diu que estan disposats a pagar en països on la informació a internet és més recent i el costum de no pagar antic: el Brasil (58%), Itàlia (19%), Espanya (17%). Què vol dir tot plegat? Almenys dues coses. 1) Hi haurà una gran mortaldat entre els mèdia que no disposin de prou caixa per resistir l’estrebada de la transició digital. 2) Quan el pagament per continguts digitals s’estableixi com al món analògic, els lectors/usuaris tornaran a ser els reis de la cosa i els mèdia no podran culpar genèricament la xarxa de la seva mediocritat. Perquè qui paga, mana i tria.
