23/11/2012

M'he quedat de pasta de moniato

2 min

Una ràdio va dedicar ahir gairebé la meitat del seu temps de tertúlia matinal a la cosa dels comptes suïssos. El director de la sucursal a casa nostra del diari mentider hi era. El van tractar amb la mateixa consideració que als periodistes honorables que el voltaven. Em vaig quedar de pasta de moniato: la manipulació rebia la mateixa consideració que el periodisme. Sensacional. El manipulador va tenir la sort que els companys de tertúlia li van fer la lliçó: els diaris no poden mentir ni entre cometes (això és robat a Arcadi Espada). Tant se val. Ells engreixen la bola, ovacionats pels seus companys de viatge, des dels que es creuen els enganys perquè és el que volen creure, fins als mercenaris de l'"alguna cosa deuen haver fet" i les ànimes càndides del "tots són corruptes". Aquesta història és viva perquè el periodisme ha tractat els malfactors amb l'objectivitat idiota que consisteix a pensar que tothom té raó. Aquesta simetria moral transforma un esborrany inexistent en un afer informatiu de relleu. Bravo. Les víctimes de tot plegat són els falsament acusats, per descomptat, però també els ciutadans indefensos, per desinformats, i el periodisme. No em sobta que a la redacció del diari mentider ningú no protesti: la crisi no vol èpica. Hi veig, però, una cosa pitjor: el descrèdit del cas Palau, un afer de corrupció política del qual ho volem saber tot, tot, tot. La manipulació de la investigació judicial i policial que, per als seus tripijocs, n'ha fet el diari mentider és una punyalada mortal a la credibilitat del jutge i la policia. ¿Sabrem amb claredat qui i com va ordir i es va beneficiar de la trama financera? Ho dubto. Qualsevol sentència quedarà tacada per les manipulacions del diari mentider, especialment si no es condemna a qui ells volen. Això fa mal al periodisme però, sobretot, és una putada per als ciutadans.

stats