Periodistes fora dels mèdia
Un banc que fa periodisme? Es veu que sí. Llegeixo que això és el que fa l'HSBC en una web anomenada Business without Borders. Malgrat el nom -un horror t'ho miris com t'ho miris-, han contractat per dirigir-la una redactora en cap del National Post , un bon diari canadenc, i tres quarts del contingut és original, fet per la redacció de la cosa. La resta ve de proveïdors de llinatge provat, com The Economist . La directora explica que si aconsegueixen reunir un públic de qualitat al voltant del seu periodisme econòmic poden "arrencar un diàleg" seriós del qual eventualment acabaran sortint clients excel·lents per al banc. La web no ven directament el banc, que tot just surt citat en un parell de peces incidentalment. Sona bé, però no ho sé. No m'ho acabo de creure. El negoci del banc no és fer periodisme i costa d'imaginar que s'ho agafin seriosament. Concedim-los el benefici del dubte, però.
També m'he assabentat que Next Big Sound, una companyia d'anàlisi del mercat musical, ha contractat un equip de periodistes. Els demanen que editin les dades del mercat com si treballessin per a Spin, Pitchfork o el NME. No els volen per fer continguts per al màrqueting o les relacions públiques. Els volen perquè treballin de periodistes. Com aquestes dues companyies n'hi ha més. Li deixo aquests dos exemples extrems, que valoren la capacitat d'editar (triar, comparar, valorar i presentar) informació com una peça rellevant del seu negoci i no només com un suburbi de l'àrea de comunicació corporativa. D'entrada tenen els calés que cal per contractar bons periodistes, d'aquests que ara fan fora pertot arreu. No sé si d'això se'n pot anomenar pròpiament periodisme, permeti'm la pruïja. Ara estem entesos que és una molt bona notícia per a un gremi tan baquetejat com el meu. Colossal, diria.
