Portades que són canons

Les portades dels tabloides nacionalistes espanyols han decidit passar a Defcon 1. Ara ja titulen directament amb mentides, mentre que abans només [sic] induïen els lectors a creure el contrari del que passa o a interpretar els fets com volen els amos. Avui la grolleria i el cinisme de la premsa governamental madrilenya no tenen parió. ¿Algú dubtava que les primeres d'ahir de La Razón (" Fracasados "), d' El Mundo (" De fracaso en fracaso ") o de l' Abc (" Fracaso de la huelga general. España prefiere trabajar ") no serien així? Aquest és, justament, el problema, que ja ens ho esperàvem. Què passarà si les coses van com pinten i l'opció de la secessió guanya l'inevitable referèndum? Com ho explicaran als seus lectors? Ara els diuen que els catalans hem caigut en el parany d'una colla de polítics sense escrúpols al servei de les elits que han fet de Catalunya la seva finca. Com s'ho faran? Les portades no són qualsevol pàgina. Un diari és una visió del món i la portada n'és el balcó principal. És el resultat de la tria dels directors sobre la feina diària de la redacció, feta des de les pàgines. Ara són les pàgines les que es fan des de les portades, decidides prèviament en funció de la seva eficàcia com a arma. Quan estan de bones són martell. Quan estan de males són granada de mà. Bum! Esclaten a les mans del lector. Llàstima. No qüestiono la capacitat de treball d'aquesta premsa, qüestiono el judici dels qui l'editen. No qüestiono que un diari tingui línia, qüestiono que pretengui adaptar els fets a la seva línia i que aquesta sigui l'àrbitre de la realitat. En l'extrem, ni qüestiono la veritat dels fets dels que informen, dic que en falten d'altres que són rellevants i pinten un altre panorama; que sobren interpretacions i ganes de dir a la gent com ha de pensar. La qualitat de les portades és fàcilment millorable. Comencin per no dir mentides.