Un grupet de jutges, farts que l'aplicació estricta de la llei sovint deixi en llibertat delinqüents perillosos -per defectes de forma, trucs de la defensa, ingenuïtat dels jurats, etc.-, decideix pel seu compte executar sentències al marge de la llei. És l'argument de The star chamber ( Los jueces de la ley ), una pel·li de Peter Hyams que protagonitza Michael Douglas.
Alguns periodistes estan decidits a fer de Michael Douglas. En un diari madrileny, un experimentat cronista afirmava ahir que "els professionals" -els jutges, suposo que volia dir- no haurien condemnat Francisco Camps. A l'altra banda de l'espectre, un tabloide nacionalista espanyol feia, a més, un simpàtic joc de paraules amb el seu titular principal ("Hay Justicia ", que es referia a diverses reformes legals que projecta el ministre de la cosa) i l'" Inocente " amb què titulava la declaració com a "no culpable" de l'expresident de la Generalitat Valenciana.
Curiós. Aquest mateix diari, el 14 de gener de los corrientes , titulava " Sin justicia para Marta " la condemna a 20 anys de presó de Miguel Carcaño, assassí confés de Marta del Castillo. La sentència absolia tres dels acusats per manca de proves i perquè el cadàver de la noia no l'han trobat.
La sentència del cas Marta no els va agradar. Per tant, no hi havia justícia. La sentència del cas Camps els ha agradat. Hi ha justícia.
Faig, doncs, una proposta: nomenem jutges els periodistes que controlen aquesta justícia paral·lela. Oi que no ho troba bé? Esclar, jo també m'estimo més que facin de jutges els jutges de debò i no alguns periodistes.
Una altra opció és demanar-los que facin periodisme. Explicar els fets ben explicats i deixar la gent que pensi el que vulgui. Ho veig complicat, però. Cal tenir ganes de dir la veritat i no de promoure interessos poc confessables. Em sembla que no estan pel que fan. Llàstima.
