La gent no som rucs
La generositat privada amb empreses periodístiques en dificultats no és res de nou. Fins ara, però, s'havia fet per motius interessats: la fama, la influència o el poder. Alguna cosa ha canviat, però, en aquest moment tan crític per a la professió. Comprometre's amb l'anomenat periodisme d'investigació -en realitat tot el periodisme és d'investigació- com un servei desinteressat a la societat té atractiu per a alguns mecenes, capaços de donar suport econòmic a causes nobles. Ara s'hi sumen donants particulars que encara veuen el periodisme com un bé públic. Amb molts pocs es financen veus independents -que no vol dir sense línia- que donen garantia que denunciaran abusos o desenterraran afers dels quals ningú no parla. És el que ha passat amb l'Anuari Mèdia.cat, un catàleg de quinze reportatges sobre afers silenciats pels grans mitjans de comunicació.
Aquesta nova filantropia també sosté projectes peculiars a Anglaterra, Rússia i els Estats Units. L'últim decenni, iniciatives com Texas Tribune i ProPublica, als Estats Units; Caucasian Knot, a Rússia, i The Bureau of Investigative Journalism, amb seu a Londres, s'han engegat, a més, amb la base diferent d'una plantilla de professionals experimentats, amb un alt concepte del periodisme i poc inclinats a sotmetre's a les pressions del poder o dels grups econòmics, i decidits a desenterrar abusos i draps bruts, o posar sobre la taula les denúncies dels que no tenen veu.
Com a mínim, és una comprovació fefaent que un grapat significatiu de persones paga pel periodisme compromès -n'hi ha algun que no ho sigui? D'altra banda, és també un recordatori que professionalitat i comportament ètic no estan renyits amb la subsistència d'un mitjà. Sobretot, és una prova concloent que la gent no som idiotes i que ens adonem de quan ens enganyen o ens volen torejar.
