Si has de dir que ets periodista, llavors no ho ets
El director del tabloide nacionalista espanyol més venut s'ha enrabiat. Piulava ahir: "¿Le pedirán 'La Vanguardia' y 'El Periódico' a Pujol que explique de dónde han sacado sus hijos Jordi, Josep y Oleguer todo el dinero evadido? " Patètic. Em sembla que aquest senyor dirigeix per sobre de les seves possibilitats. La seva actitud de pinxo l'ha reforçada la interlocutòria dictada pel jutge Josep Majó, jutjat d'instrucció 24 de Barcelona, que arxiva la querella del president Pujol contra El Mundo per haver publicat un informe policial que l'acusava de tenir comptes a Suïssa.
El jutge argumenta que no vol entrar en el fons de la cosa -si el contingut de l'informe és cert o no-. Al mateix temps, però, afirma que el diari va "informar" a través de fonts que li mereixien total credibilitat i "amb intenció d'informar i no de calumniar ni d'injuriar". Home, no em faci riure. La gent potser no sap definir què és periodisme, però el saben reconèixer quan el veuen. ¿Vol dir que fer de periodista no té res a veure amb la nostra feina bàsica: verificar allò que ens diuen, comprovar-ho? L'hi dic perquè el mateix dia que difonia l'informe, el diari en qüestió deia en un editorial que es tractava d'un "esborrany" perquè la policia " está trabajando en la verificación de las denuncias " que el componien. És a dir, reconeixia que no havia fet la seva feina: verificar, comprovar, etcètera. Ara bé, si el van publicar és perquè consideraven que era veritat. Si no, per què el devien fer aparèixer a tota portada?
Entre periodistes sabem que no verificar equival a mentir. El senyor director d' El Mundo , en canvi, argumenta que aquell frau és periodisme perquè ho avala un jutge i voldria que els altres l'imitessin. Pobre. Parafrasejant Thatcher (Déu l'hagi perdonat): ser periodista és com ser dona; si ho has de dir és que no ho ets. I si t'ho ha de dir un jutge, tampoc.
