Una modesta proposició

A Bèlgica, diaris, revistes i televisions compartiran el sistema de gestió d'usuaris -subscripcions, abonaments, intel·ligència de mercat, etcètera. La plataforma comuna es diu Media ID i ha estat desenvolupada per iMinds, un institut de recerca finançat pel Govern. En el cas dels diaris, per exemple, permetrà l'accés a les edicions impreses via navegador, a l'estil del que Orbyt, KyM, ePresse i Piano Media fan als seus països. Alerta, però, que ara és quan la maten: Media ID també gestiona la informació dels subscriptors, abonats o registrats als canals (diaris, revistes webs, teles) dels associats i permet aplicar diferents sistemes de pagament per continguts a cada soci. És a dir, dóna als seus associats una oportunitat sensacional de conèixer individualment -un per un!- els consumidors de continguts del país. És com si tots els comerços de la ciutat compartissin la informació dels seus clients: què compren, quan, com paguen… És contraintuïtiu, oi? El nas ens diu que si ens entreguem la informació entre competidors hi sortim perdent. No! És a l'inrevés! Primer: t'estalvies els estudis de mercat i comparteixes els costos de conèixer la mateixa realitat i no les aproximacions de les enquestes. Segon: pots oferir als anunciants un volum de públic més alt i qualitativament més adient per als seus productes, independentment que siguin "usuaris" d'una marca de continguts o d'una altra (això als anunciants se'ls en refot, parlant en plata). I repartir proporcionalment els ingressos entre socis. Això per començar. S'acaba la columna i he de fer la proposta als mèdia de casa nostra: per què no fan un Media ID aquí? Així es podrien dedicar a competir en allò que saben fer -els continguts, que és on marquen la diferència- i no en allò que necessàriament comparteixen -els usuaris, a qui la llibertat digital ha fet infidels a les marques.