La política com a cursa de cavalls
El debate sobre el estado de la cosa ens ha deixat una altra mostra del que s'anomena horse-racing coverage , que es pot traduir com a periodisme que tracta la política com una cursa de cavalls, un combat de boxa o una ronda d'entrenaments de Fórmula 1. És això: "Rajoy guanya el debat a Zapatero per cinc punts" segons tal enquesta. És un dels tants titulars d'ahir sobre el citat debate , aquesta mena de concurs de bellesa que sus señorías celebren cada any al Congreso de los Diputados espanyol. Aquest enfocament de la informació s'agreuja especialment en temps de campanya electoral, en què tot són corredisses al voltant dels sondejos, el temps o l'espai que cada mitjà dedica a cada partit. És terrible. Crec que la tasca del periodisme polític -especialment al voltant d'esdeveniments com les eleccions o els debats parlamentaris- no és preveure o prefigurar la decisió dels votants preguntant un cop i un altre qui pot guanyar, o predient sistemàticament qui se surt amb la seva. La seva feina principal és assegurar-se que la discussió política se centra en allò que s'ho val i informar tot seguit d'aquestes discussions valuoses. La resta equival a la crònica d'un partit entre solters i casats.
