Mentre altres grups periodístics diversifiquen els seus negocis, The New York Times ha triat el camí invers. Es desprèn d'actius perifèrics per centrar-se en el seu carro gros: el diari imprès i digital. Aquest mes tancarà la venda del New England Media Group (el Boston Globe , vaja), cosa que reduirà el nombre d'empleats fins a 3.500, menys de la meitat que fa dos anys. Certament, com a conseqüència d'aquestes vendes, Times Co. deixarà d'ingressar uns 400 milions de dòlars del total de 2.000 milions que facturava anualment. L'editora, però, ha decidit deixar enrere el model de negoci depenent de la publicitat i saltar a un altre basat en el pagament per continguts -les subscripcions, el moll de l'os dels negocis de continguts en l'entorn digital. Fixi's que els ingressos per publicitat de Times Co. han reculat des dels 2.000 milions de dòlars del 2002 als 900 de l'any passat -és a dir, que els ingressos per venda de continguts ja són la grossa de la facturació.
Les tres gran estratègies que promouen per fer-se forat en el futur passen per tres eixos: nous productes de subscripció, especialment de baix preu; atreure subscriptors internacionals, i expandir-se en el format vídeo. No els va pas malament: el 2012 van obtenir 133 milions de dòlars de benefici i les subscripcions a l'edició digital s'han enfilat fins a les 700.000 en dos anys. La virada serà lenta i perillosa, però. Encara avui l'edició impresa proporciona el 75% dels ingressos per publicitat i el 84% dels ingressos per subscripcions i només el 10% dels subscriptors són estrangers. Aquí tenen camp per córrer, perquè la seva web registra 15 milions d'usuaris estrangers mensuals. Per a dinamitzar-ho, han rebatejat el The International Herald Tribune com a The International New York Times i han unificat les redaccions internacionals dels dos diaris. Una gran moguda, en fi. I sap què? La situació del mercat català és molt semblant al dels EUA. La reacció dels mèdia locals… no.
