El retorn dels vespertins

És probable que mai no hagi vist un diari vespertí. Oi que sembla exòtic? No tant. Le Monde ho és: surt a la una del migdia amb la data del dia següent. No és, però, un bon exemple. Els vespertins eren diaris marxosos, amb un grapat de notícies calentes i moltes pàgines fredes, preparades el dia abans, més aviat populars, curts de pàgines. Van desaparèixer. El seu cicle no encaixava amb els horaris laborals, l'expansió dels suburbis, l'aparició dels informatius de migdia a la tele i la ràdio, etcètera. En fi. Seria llarg d'explicar. Ara han ressuscitat, reencarnats en un altre cos.

Des del febrer, el diari brasiler O Globo edita O+ de dilluns a divendres a les sis de la tarda. És una versió mòbil, una aplicació que corre sobre telèfons i tablets . O+ ha fet créixer de 26 a 77 minuts la mitjana de temps que els subscriptors esmercen connectats a la capçalera carioca. No és un simple avançament del diari ni d'una transposició de la web, sinó un producte específic. De pagament, esclar. És a dir, que els anunciants poden trobar durant 77 minuts un grapat de lectors enganxats a aquestes segones pantalles. Se'ls va acudir comprovant uns estudis d'ús de la seva web.

A partir de les sis de la tarda, els usuaris abandonen els ordinadors -pleguen de la feina- i passen a la tauleta fins que s'alliten. El diari ha adaptat el cicle de notícies a la vida dels consumidors i no ha obligat els consumidors a adaptar-se al producte. Les notícies, avui, són de consum continu, com jo ho anomeno. L'esforç dels mèdia per diversificar-se i diferenciar-se ha de cobrir aquesta mena d'ús: a tot arreu, a tota hora, sobre qualsevol plataforma. Cal organitzar les redaccions perquè serveixin aquesta demanda. A O Globo no son els únics: The Guardian prepara una operació vespertina i els noruecs de Schibsted ja la tenen en alguna de les seves marques.