22/03/2013

La solució a tots els nostres problemes, gairebé

2 min

Aquesta setmana s'ha publicat l' State of the media 2013 , la bíblia sobre la situació dels mèdia als Estats Units. La gràcia d'aquests patracols que analitzen el sector d'aquell país és que en relativament poc temps -potser setmanes- tot el que els passa per allà acaba passant per aquí. Pel que fa als diaris de paper, remarco aquí tres conclusions de l'informe. Primera: la publicitat no aportarà prou ingressos per sostenir l'operació informativa dels diaris. Les redaccions, vaja. Els anuncis mai retornaran al nivell d'abans del 2008, que és l'any que la cosa va començar a decréixer seriosament. Els anunciants han trobat a la xarxa maneres més eficients d'arribar a consumidors i usuaris. A més, són més barates -encara ho seran més- i els permeten arribar a més gent, molta més. L'argument qualitatiu -els lectors de diaris som els millors compradors, civilitzats i compromesos, etc.- tampoc no fa peça a les centrals de compra de publicitat. És a dir: la premsa ha de buscar altres fonts d'ingressos si vol sobreviure en condicions. Bé. La segona conclusió interessant n'és una conseqüència: cal experimentar amb tota mena de models del pagament per continguts a les versions digitals dels diaris, siguin web, apps , etcètera. La tercera és que els diaris que vulguin durar han d'oferir continguts que competeixin de debò amb l'abundant subministrament gratuït de notícies. No només exclusives, que duren poc. Certament, aquest tercer punt és complicat i car d'aplicar. Li dono una pista. Per què fàcilment donem a un amic l'usuari i la clau del diari digital i, en canvi, mai se'ns acudiria fer-ho amb l'usuari i la clau del Facebook o del Twitter? Què tenen aquestes xarxes socials que no tingui el diari? La resposta -vostè ja l'endevina- és clau per a la supervivència de la premsa. I té poc a veure amb el paper. Seguirem.

stats