TEATRE
Misc 28/06/2019

El crim d’Alcàsser, la Ruta del Bakalao i Zaplana pugen a escena

Jordi Casanovas explora a ‘Valenciana’ el retrocés social a Espanya després dels fastos del 1992

i
Antoni Ribas Tur
2 min
El crim d’Alcàsser, la Ruta del Bakalao i Zaplana pugen a escena

BarcelonaEl dramaturg Jordi Casanovas ha convertit la història recent en un terreny ple de possibilitats dramatúrgiques: després d’obres com Una història catalana i Vilafranca, porta avui i demà al Teatre Goya una altra obra que vol ser de nou un fresc polític i social d’un període concret: Valenciana (La realitat no és suficient), on conflueixen el crim d’Alcàsser, la Ruta del Bakalao i l’auge de PP al País Valencià. “Creia que hi havia una història interessant no només per les conseqüències socials del crim sinó per tots els canvis polítics i socials que va provocar”, afirma l’autor. L’estrena ha coincidit, a més, amb el ressò que ha tingut el documental El caso Alcàsser a Netflix. “Normalment no analitzem l’època posterior al 1992 i es tracta d’una segona Transició -afegeix-. Als 80 s’havia produït una obertura i havien aparegut una sèrie de llibertats, però en un moment determinat va haver-hi la sensació que s’estaven cometent excessos. Els Jocs del 92 i tot el que es produeix aquell any és com un senyal d’extrema modernització del país que fa que després es produeixi una crisi econòmica greu i una onada de retrocés”.

Valenciana està protagonitzada per tres amigues periodistes cadascuna de les quals està lligada a una de les tres línies temàtiques. Tot i així és una obra coral amb 12 intèrprets coproduïda per l’Institut Valencià de Cultura, la Diputació de València i el Festival Grec. Les conseqüències dels fets que relata arriben fins avui: “El crim d’Alcàsser i la demonització de la Ruta del Bakalao van deixar un missatge molt clar: compte amb les noies, no els hauríem de donar tantes llibertats perquè en qualsevol moment les poden assassinar; i compte amb els joves perquè estan engegant la seva vida rodar. Aquests dos missatges anaven quallant i construïen un discurs més conservador en tota una societat”, explica Casanovas, que critica que el focus es posi sobre elles en lloc dels “criminals”, com s’ha pogut veure també en el cas de la Manada, que ell ha retratat a Jauría.

El personatge que centra l’atenció política a Valenciana és Eduardo Zaplana. La victòria del PP en llocs on no havia guanyat fins aleshores batega encara avui: “Només han passat 20 anys des de la mort de Franco i d’alguna manera ja s’està validant el relleu polític d’un partit hereu del règim anterior i s’està fent com un signe de modernitat”, diu l’autor, que va rebre una beca de la Fundación BBVA per fer recerca i escriure el text .

Darrere les tres temàtiques hi ha una qüestió de fons: la por. “Quan sentim molta por com a ciutadans donem les claus del poder a persones a qui no fem un examen moral gaire exigent -conclou Casanovas-, i a Valenciana expliquem l’ascensió d’un personatge com Zaplana, que aportava autoestima, sensació de seguretat i de prosperitat, però el seu revers moral era molt dubtós”.

stats