Josep Lluís Mateo exposa els seus materials d’estudi

BarcelonaAl llarg de la seva trajectòria, l’arquitecte Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949) ha realitzat obres tan diverses com la restauració del nucli medieval d’Ullastret, la Filmoteca de Catalunya i l’hotel i el centre de convencions construïts amb motiu del Fòrum de les Cultures. També un bloc d’apartaments a l’illa de Borneo (Amsterdam), un centre de cultura contemporània a Castelo Branco (Portugal) i el planejament urbanístic d’un nou centre a la ciutat de Niça en una àrea de 50 hectàrees. Tot i els problemes específics de cadascun d’aquests projectes, per a Mateo tots comparteixen al començament un punt de contacte amb les arts plàstiques. Per això no li sembla del tot estrany fer una repassada d’alguns moments de la seva carrera a la galeria Joan Prats: “Exposar la meva obra és un repte molt atractiu. Una galeria d’art no és el marc més habitual, però sí que l’art i l’arquitectura tenen un punt de contacte: el moment inicial, en què els projectes tenen un gran voluntat expressiva”, explica l’arquitecte.

De fet, la mostra, que porta per títol Footprints [Petjades] i inclou dibuixos, fotografies, plànols, maquetes i vídeos, és la primera d’arquitectura que es fa a la galeria. “S’hi exposen materials d’estudi difícils de veure”, subratlla la directora de la Joan Prats, Patricia de Muga. Així i tot, De Muga té profunds coneixements del sector: ella mateixa és arquitecta i abans de decidir-se a exposar l’obra d’un arquitecte ja va treballar, explica, amb “artistes que exploren les possibilitats de l’espai”.

A més dels materials del despatx -Mateo assegura que no és “fetitxista” amb els seus dibuixos-, s’hi poden veure fotografies i curtmetratges de destacats fotògrafs d’arquitectura i paisatge urbà com Jordi Bernadó, Adrià Goula, Ferran Freixa, Xavier Ribas i Gabriele Basilico. “Les imatges del final d’una obra són com un flashback que t’explica tot el procés, et fan entendre aquell objecte, aquella realitat”, diu Mateo. “La mirada del fotògraf és molt important perquè se suma a la de l’arquitecte”, subratlla.

Footprints estarà oberta fins al 14 de setembre, i a més d’explorar l’obra de Mateo permet veure com ha evolucionat la representació dels projectes, dels dibuixos i collages fins als readers informàtics, i el potencial conceptual de les creacions de l’arquitecte. També veure quins són alguns dels seus motius recurrents, com la importància que dona a l’estructura -la de l’edifici d’oficines parisenc The Factory és també la façana-, a les façanes dels edificis, en què juga amb diferents materials, i l’interès a treballar amb tècniques artesanals passades pel seu propi sedàs per donar un valor afegit a les obres, com ara el joc de maons blancs i negres d’un bloc de pisos a Tolosa.

A la mostra de la galeria Joan Prats no pot faltar-hi una de les seves grans obres internacionals, la nova seu del Deutsche Bundesbank a Chemnitz. Està representat per la còpia d’un dibuix que va comprar el MoMA de San Francisco i diverses reproduccions d’un llibre sobre una selva petrificada on l’arquitecte va trobar inspiració per al projecte. I l’exposició encara es pot veure com un retrobament dels arquitectes amb els seus treballs, perquè Mateo no acostuma a tornar a visitar les seves obres després un cop enllestides. “Intento no revisitar-les perquè pateixo molt; les he deixar créixer. Les obres han de viure soles”, conclou Mateo.