Maria Corte, il·lustrar en l’horari de Nova York

Des del 2011 publica sobretot als Estats Units

La trajectòria de la il·lustradora Maria Corte (Barcelona, 1983) va fer un gir radical el 2011: va rebre, de cop, mentre era de compres, l’encàrrec d’una il·lustració per al New York Times sobre turisme gastronòmic, i una altra per al BBC Music Magazine. No s’ho esperava en absolut: s’havia inscrit en el concurs que organitzava l’agència nord-americana Richard Solomon -l’única vegada que ha pagat, 60 euros-, però no va ser seleccionada entre els 20 primers. Aquella oportunitat que li va donar l’agència més endavant permetria que treballés per a ells i publiqués en altres diaris i revistes americans i europeus com The Wall Street Journal, The Times, The Washington Post, Playboy i Corriere della Sera. Per a Corte, haver de treballar fins a la matinada per adaptar-se a l’hora nord-americana és un mal menor, ja que les il·lustracions està ben pagades, no com a l’Estat, remarca, i en pot viure.

Abans de fer el salt internacional, la carrera de Maria Corte no era gaire diferent de la d’altres il·lustradors d’aquí: es va formar a l’Escola Massana i el mateix any que es va graduar, el 2009, va guanyar un premi de l’Injuve. Va mostrar el seu procés de treball en una entrevista a TV3 el 2015, des de les petites llibretes per als esbossos fins a com acaba les il·lustracions amb l’ordinador, i reconeix que arran d’una entrevista apareguda l’ARA l’estiu del 2016 va rebre algun encàrrec més a Catalunya. Però la seva llista de clients continua sent eminentment internacional: en els últims anys ha treballat per a Apple, Mondadori, American Express, La Repubblica, Adobe i The Guardian. A Catalunya, ho ha fet per a La Vanguardia, el Diari de Tarragona, Mediapro i Estrella Damm.

Maria Corte publica periòdicament els seus treballs al seu perfil d’Instagram, i a la seva pàgina web també es pot tafanejar una selecció dels quaderns de viatge de llocs com Buenos Aires, Nova York i Tailàndia. També de més a prop, a Cadaqués. Aquests treballs més espontanis i també més íntims mostren un altre vessant de la seva obra.

Els seus dibuixos es caracteritzen, alhora, pels personatges de formes arrodonides i perquè estan integrats en composicions marcadament geomètriques. Entre els seus referents artístics hi ha l’animador de la pel·lícula dels Beatles Yellow submarine, Heinz Edelmann; l’il·lustrador i artista israelià Noma Bar, i l’artista colombià Fernando Botero.