TEATRE
Misc 23/06/2019

La Nora d’Ibsen passa comptes amb el seu passat al Romea

Emma Vilarasau i Ramon Madaula protagonitzen la segona part de ‘Casa de nines’, de Lucas Hnath

i
Antoni Ribas Tur
4 min
La Nora d’Ibsen passa comptes amb el seu passat al Romea

BarcelonaLa represa de personatges i històries llegendàries per autors posteriors és cada vegada més habitual, com s’ha vist en els casos de Sherlock Holmes, Pepe Carvalho i la saga Millennium, de Stieg Larsson, entre molts altres. Al Teatre Romea dimarts comencen les funcions d’una obra que fa la mateixa operació en el camp teatral: el dramaturg nord-americà Lucas Hnath va voler anar més enllà de Henrik Ibsen i va imaginar, com havien fet altres autors, què se’n va fer de la Nora després del cèlebre cop amb què va marxar de casa, deixant enrere el marit i els fills, al final de Casa de nines. La companyia de Casa de nines, 20 anys després és una tomba: la directora, Sílvia Munt, i els intèrprets, Emma Vilarasau (Nora Helmer), Ramon Madaula (Torvald Helmer, el seu marit), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida de la Nora i més endavant dels seus fills) i Júlia Truyol (Emmy, la filla del matrimoni) es neguen a fer espòilers de què va fer Nora durant dues dècades i les raons per les quals torna a la seva antiga llar. Fent una mica de recerca es pot trobar que la Nora, que s’ha convertit en una escriptora feminista d’èxit, torna per demanar-li el divorci al seu marit. Tot i així queden les incògnites de si el Torvald l’hi voldrà concedir i si la Nora està preparada per enfrontar-se al que va deixar enrere.

Per al director del Teatre Romea, Josep Maria Pou, Casa de nines, 20 anys després és “una funció imprescindible”. “És com un premi per a l’aficionat de teatre que ha vist muntatges de Casa de nines,i aquesta segona part té una qualitat increïble”, subratlla. A més, Pou assegura que no cal haver vist o llegit Casa de nines per submergir-se en la seqüela de Lucas Hnath. Per a Sílvia Munt, la feina del dramaturg és “genial” i se’n surt amb escreix del repte “difícil i perillós” de continuar-la. L’obra és una coproducció del Romea, el festival Grec i Verteatro. El títol original és A doll’s house, part 2 [Casa de nines, 2a part] i es va estrenar el 2017. Malgrat que el llenguatge és actual -la traducció és de la dramaturga Helena Tornero-, l’ambientació manté el to d’època per mantenir el context de l’obra d’Ibsen, que es va estrenar al Teatre Reial de Copenhaguen el desembre del 1879.

Per la igualtat en les llibertats

El personatge de la Nora es va convertir al llarg dels anys en una icona feminista. Sílvia Munt va descobrir Casa de nines, 20 anys després gràcies al desaparegut actor i director del Romea Carles Canut, a qui va recordar durant la presentació de l’espectacle, i creu que la continuació de la seva història amplifica el seu abast: “No parlarem de feminisme, sinó de llibertats, d’igualtat en les llibertats”, afirma la directora. “Lucas Hnath es fica dins la psicologia de la dona -subratlla-. La seva Nora és una dona absolutament polièdrica, és un ésser humà que té la valentia de trobar-se a si mateix”. En aquest sentit, el personatge també representa “la factura” que cal pagar per ser lliure i que molt sovint és la solitud: “Hem de poder prendre aquesta decisió, estem sotmesos a molts patrons”, diu Munt.

Per a Emma Vilarasau la Nora és delicada i alhora combativa: “És una dona petita, fràgil i vulnerable, que lluita, lluita i lluita i que a vegades s’equivoca molt, però que no defalleix -afirma l’actriu-. La veig com un peix que intenta respirar fora de l’aigua”. Pel que fa a la creació del personatge, Vilarasau, que va protagonitzar un altre Ibsen al Teatre Romea el 2008, Espectres, va haver de fer “un acte de fe” en alguns moments, quan Sílvia Munt, amb qui va treballar l’any passat a La resposta, de Brian Friel, li demanava “una volta més” del que és evident en el text. A més, Hnath no dona la història mastegada als espectadors, sinó que els demana que s’hi involucrin: “El públic ha de treure les seves conclusions, l’obra no té una moral”, afirma Isabel Rocatti. Amb la distància dels 20 anys que han passat en l’obra de Lucas Hnath respecte a la d’Ibsen, la dida que interpreta Rocatti, que té una edat similar a la de la Nora i que prové d’una bona família, apareix com “la possibilitat o no d’escollir segons els mitjans que es tenen”.

Enfrontar-se al passat en un ring

L’escenografia de Casa de nines, 20 anys després, d’Enric Planas,és “molt essencial”, com explica Munt, i evoca un ring de boxa en què es concentren les trobades dels personatges. Pel que fa a Torvald Helmer, Lucas Hnath fa que al llarg de les dues dècades que passa sense ella prengui consciència dels errors que va cometre en el seu matrimoni: “És un home que entén que va estimar malament, que va estimar per estimar-se a ell mateix, per sentir-se bé”, afirma Ramon Madaula. “Quan parlem de llibertats, no només les de la dona, tots estem sotmesos a patrons”, explica l’actor.

Casa de nines, 20 anys després suposa el debut de Júlia Truyol al Romea. “L’Emmy representa un salt generacional i posa un mirall al davant a la mare -afirma Júlia Truyol-. Totes dues han de lluitar per poder ser lliures”. Casa de nines, 20 anys després estarà en cartell fins al 4 d’agost.

stats