Picasso també hauria triomfat a Instagram
El Museu Picasso analitza amb una exposició com l’artista va explotar les possibilitats del mitjà fotogràfic
BarcelonaEl director del Museu Picasso de Barcelona, Emmanuel Guigon, segueix explotant la seva capacitat per convertir qüestions molt específiques de l’univers picassià, que d’entrada semblen més orientades als investigadors que al gran públic, en exposicions molt sucoses. Després de l’exposició dels documents del secretari de l’artista malagueny, Jaume Sabartés, avui obre les portes Picasso. La mirada del fotògraf. “És una mirada de la creació de Picasso, una exposició popular amb una mirada molt alegre i alhora una exposició d’investigació, i això no és cap contradicció”, diu Guigon.
Les imatges dels diferents tallers de Picasso al llarg de la seva trajectòria són un dels pilars de la mostra, però el relat, que està dividit en nou capítols entre cronològics i temàtics, es desplega en moltes direccions més per treure a la llum que l’artista malagueny va abocar també en el camp de la fotografia l’afany experimental que va esprémer en la pintura, l’escultura i el gravat, i que va fer-hi tots els papers de l’auca. “Davant la càmera i darrere, fent de protagonista, de model, d’actor... Picasso va fer de tot en la fotografia, això és el que és interessant”, afirma Violeta Andrés, responsable del fons fotogràfic i de la digitalització del Museu Picasso de París, d’on provenen els fons fotogràfics exposats, i comissària de la mostra. Una altra de les idees que l’exposició posa damunt la taula és que Picasso va fer servir la fotografia per “construir” la seva imatge pública, com les imatges en què el malagueny porta la seva característica samarreta marinera, tot i que va ser molt conscient d’aquest procés i no va deixar de “controlar” la seva imatge, com també diu Andrés. En aquest sentit, Picasso va ser un dels primers dels famosos que va atraure l’atenció de reporters de revistes destacades com Life i Vogue. De fet, avui hauria triomfat a Instagram.
Experimentar amb les tècniques
La pregunta de si a Picasso també se’l pot qualificar de fotògraf queda “oberta”, com diu la comissària. “Va fer servir la fotografia, la va practicar i hi va experimentar amb fotògrafs professionals. Més que res, Picasso és un ull, una mirada, i va experimentar amb la tècnica fotogràfica com qualsevol altra tècnica”, subratlla Andrés.
Picasso. La mirada del fotògraf està inclosa dins la programació de PhotoEspaña, tot i que se celebra a Barcelona i no Madrid. Entre les sorpreses del recorregut, que combina imatges de fotògrafs famosos -com Brassaï, que va fotografiar les escultures del malagueny per a la revista Minotaure ; Robert Capa, i Robert Doisneau- amb altres de poc coneguts, hi ha la primera aquarel·la de l’escultor Enric Casanova de l’interior del taller parisenc del Bateau Lavoir, i també surten a la llum pública per primera vegada els negatius de vidre de les fotografies que Picasso va fer a Horta de Sant Joan, on va convertir el poble i el paisatge en el seu taller. “La noció de taller per a Picasso va més enllà del lloc on un artista crea, el taller de Picasso és la seva forma de vida, és global”, explica Andrés. Seguint en la línia dels tallers, es pot observar com el taller que va tenir al París d’entreguerres va ser més burgès, i que va fer escultura al de Boisgeloup, a Normandia, on va preparar la gran retrospectiva que va dedicar el galerista Georges Petit quan va fer 50 anys. Un altra qüestió és com va obrir la porta de la seva intimitat creativa de manera gairebé excepcional a Dora Maar al taller on va pintar el Guernica i on tots dos van experimentar “sobre la tècnica i el suport fotogràfic”, com diu Andrés.
Una altra de les sorpreses de la mostra és poder veure diverses fotografies que Leopoldo Pomés va fer a Picasso a La Californie l’any 1958, pertanyents a una sèrie poc coneguda de Pomés, i un dels dos exemplars de La cabra. I encara és més sorprenent veure els fotogrames que el jove fotògraf André Veillers, que Picasso va conèixer a Valàuria, va realitzar a partir de siluetes d’una altra cabra retallada pel malagueny, entre altres treballs. “Va ser com un ballet a quatre mans”, conclou la comissària. Aquest afany experimental de l’artista malagueny va deixar imatges memorables, com les de Gjon Mili en què es pot veure Picasso dibuixant a l’espai amb un llapis de llum. Picasso. La mirada del fotògraf estarà oberta fins al 24 de setembre.
D’un artista en el paisatge a una icona del segle XX
Artista i etnògraf
Pablo Picasso va passar l’estiu de 1909 a Horta de Sant Joan amb la seva companya. Portava una càmera i va actuar com un “etnògraf”, diu Emmanuel Guigon.
Amb els grans fotògrafs
Aquest retrat doble de Picasso i el seu fill Paulo evoca el taller del malagueny a la Rue de la Boétie, on va rebre fotògrafs de renom com Brasaï i Man Ray perquè el fotografiessin a ell i les seves obres.
Dibuixos en l’espai
Picasso va fer col·laboracions curioses, com els fotogrames realitzats amb André Veillers o les siluetes dibuixades amb un llapis de llum que va immortalitzar un altre fotògraf, Gjon Mili.
Un dels primers famosos
Una de les imatges més icòniques és aquest retrat de David Douglas Duncan de Picasso d’esquena assetjat per fotògrafs a Canes el 1957. Picasso va ser una de les primeres celebritats.
