ARQUITECTURA

Tots els encants de Fermín Vázquez

L’Espai Simon 100 repassa els 20 anys del despatx d’arquitectura b720

L’arquitecte Fermín Vázquez (Madrid, 1961), fundador del despatx barceloní b720, pot no ser molt conegut pel nom, però sí que ho és una de les seves grans obres, el Mercat dels Encants. S’ha convertit en una obra tan emblemàtica de la seva trajectòria que Vázquez l’ha fet servir per marcar el to de l’exposició que li dedica l’Espai Simon 100 (a Barcelona, al carrer de Sancho de Ávila, 66; de dilluns a divendres), l’antiga fàbrica de la casa d’il·luminació: en comptes d’una mostra immaculada de plànols i maquetes, ha reunit materials de tota mena de 20 de les seves obres més destacades com si fossin en una parada del mercat; és a dir, al terra, barrejant-los i sense tenir gaire en compte de què es tracta. Així poden conviure les maquetes del mateix mercat i del gratacel brasiler Torre Forma Itaim, guanyador del premi al millor gratacel de fins a 100 metres, amb mostres de materials i dibuixos dels nens que fan servir una altra de les seves obres, l’escola infantil del Liceu Francès de Barcelona.

El despatx barceloní b720 guanya el premi al millor gratacel per una obra al Brasil

L’altra referència als Encants es troba en els plafons amb fotografies que envolten la parada, perquè estan folrats amb un material reflectant com el de la coberta del mercat. El to trencador de l’exposició, que porta per títol Rastros y encantos -fent una altra referència als mercats de vell-, també té a veure amb l’esperit del despatx b720 i reflecteix, com diu Fermín Vázquez, “un mètode de treball” basat en “no repetir-se massa” i “no ser capriciós”. “Hem intentat no ser formalistes”, subratlla Vázquez. Els materials exposats també reflecteixen el rigor amb què treballen al despatx. “Hi ha molt material de comprovació, per convèncer-nos que alguna cosa mereix ser feta”, explica l’arquitecte.

Peces de Ràfols i Miralda

La mostra, que compta amb el suport de Mercats de Barcelona i Acción Cultural Española, va ser organitzada amb motiu del 20è aniversari del despatx -hi ha exposada una obra per cada any-, i abans de Barcelona es va poder veure a la galeria berlinesa Aedes, un referent a l’hora d’organitzar exposicions d’arquitectura. “Alguns d’aquests materials no es van perdre per una qüestió sentimental, algú els havia de llençar i no va fer-ho”, diu Vázquez. En paral·lel als materials arquitectònics també es poden veure obres d’art, com un gravat de Ràfols-Casamada inspirat en una obra del despatx, un dels últims treballs de l’artista, i un fragment de la instal·lació que Antoni Miralda va portar al pavelló espanyol de l’Exposició Universal del 2015 a Milà.

Un altre dels aspectes de la trajectòria del despatx b720 és la col·laboració amb diversos arquitectes estrella com Jean Nouvel, a la torre Agbar; Toyo Ito, a les Torres Porta Fira, i David Chipperfield, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, un edifici d’oficines a la Diagonal i l’edifici Veles e Vents a València. “Són símbols d’una època en què a Espanya hi havia la necessitat d’importar grans noms internacionals -explica Vázquez-. Nosaltres som molt fiables tant per als clients locals com per als arquitectes de gran prestigi. No ens importa col·laborar, sempre que sigui a mitges i des del començament. Aquestes experiències ens han sigut molt útils quan hem treballat a l’estranger, perquè hem demanat a alguns despatxos que fessin el mateix paper”. A més d’impulsar l’exposició a Barcelona, Simon 100 ha organitzat diverses rutes per conèixer els edificis de b720 a Barcelona.

Quatre grans obres de b720 entre 2002 i 2018

MN19

Aquest bloc d’oficines a Barcelona és fruit de la reforma d’un edifici dels anys 50. Fermín Vázquez va optimitzar els espais de treball i va reconfigurar els patis. La nova façana, feta amb peces de vidres de colors, evoca el curs d’una jornada laboral i dona personalitat a l’edifici.

Aeroport d’Alguaire

La terminal, la torre de control i els edificis de serveis estan unificats amb un gran envolupant la textura i els colors del qual es relacionen amb l’entorn agrícola de l’aeroport. Un dels objectius del projecte és mantenir l’equilibri entre l’aeroport i el paisatge, i no degradar-lo.

Casa a Puerta de Hierro

Aquest habitatge unifamiliar a Madrid contrasta amb els veïns més ostentosos per la seva austeritat en els volums i els materials. Fins i tot un detall que es pot considerar decoratiu, els talls a la façana de formigó, serveix per portar llum natural a l’interior de diverses zones de la casa.

Fundació Germina

La seu a Badalona d’aquesta entitat dedicada a l’assistència en la integració de nens en risc d’exclusió social inclou espais per a diferents franges d’edat, espais comuns i oficines. La peça més destacada és un edifici singular i alhora auster de sis pisos que vol integrar-se en un entorn humil.