Arquitectura

Tota l'arquitectura catalana moderna i contemporània en un clic

El Col·legi d'Arquitectes llança un portal amb més de 1.600 obres

La trajectòria de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner es caracteritza per la versatilitat: entre els edificis que va projectar hi ha auditoris, com el Palau de la Música, complexos sanitaris com l'Hospital Sant Pau i l'Institut Pere Mata, edificis industrials com l'antiga impremta Montaner i Simon (l'actual Fundació Antoni Tàpies) i la Casa Lleó Morera, entre molts altres habitatges. Com no podia ser d'una altra manera, totes aquestes obres apareixen a les monografies de l'arquitecte, i ara també al nou portal d'arquitectura catalana moderna i contemporània impulsat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC),  Arquitecturacatalana.cat.

Com es pot veure en la fitxa d'una altra de les obres de Domènech i Montaner que hi ha apareixen, la Casa Thomas, el portal repassa els moments més destacats de la vida dels edificis. La casa va ser construïda entre els anys 1895 i 1898. Tenia tres plantes: a les dues primeres hi havia un taller de gravats i a l'última hi havia l'habitatge del propietari. Els canvis van arribar una dècada després: el gendre de Domènech i Montaner, Francesc Guàrdia i Vial, la va ampliar el 1912 i la va deixar tal com la coneixem avui. Precisament tota aquesta informació la recull Cristian Cirici, l'arquitecte que va tornar a intervenir en l'edifici a finals dels anys 70 per ubicar-hi la botiga de mobles BD Ediciones de Diseño, després que s'haguessin destruït alguns dels envans dels baixos per al rodatge de la pel·lícula La veritat sobre el cas Savolta (1979). Cristian Cirici es va trobar l'edifici força deteriorat. "La façana plena de cartells de les eleccions i les vidrieres trencades i plenes de pols. A l’interior, bancades de màquines ja venudes al ferroveller; baranes caigudes i claraboies totalment trencades o substituïdes per una solera de material ceràmic", es pot llegir al text que publica a la web.

"L'objectiu d'Arquitecturacatalana.cat és situar el COAC com a referent en el món cultural arquitectònic, difonent l'arquitectura en la societat i impulsant la investigació en l'àmbit arquitectònic", afirma el vocal de cultura del COAC, l'arquitecte Josep Ferrando. "El més important de la web és que té diferents capes de lectura", afirma l'arquitecte Omar Ornaque, el director del projecte juntament amb el seu col·lega Aureli Mora. "Pots fer una lectura superficial amb les fotografies –explica Ornaque–, i alguns s'aventuren a mirar els plànols. Però amb els documents es pot fer recerca docent, així que tu decideixes fins on vols arribar; la qüestió és posar-ho fàcil". Precisament els dos directors van començar a treballar en aquest projecte després d'una dècada al capdavant d'una altra web sobre arquitectura catalana, Arxius d'Arquitectura a Catalunya, i al portal es poden trobar documents inèdits de l'arxiu històric del COAC.  Pel que fa als textos del portal, n'hi ha dels directors i d'altres fonts com la guia de Maurici Pla, Catalunya, guia d'arquitectura moderna, o la feina de documentació duta a terme a la Fundació Docomomo Ibérico.

La llavor d'un museu virtual d'arquitectura

Després que el projecte del Museu d'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya quedés al calaix, el portal Arquitecturacatalana.cat apareix com una llavor d'un museu virtual, que complementaria la idea de crear rutes d'edificis arreu del territori amb l'impuls de les diferents demarcacions del COAC. "Aquest espai virtual no deixa de ser una pota més del que diem nosaltres i que un dia es consolidarà, que és un nou museu del segle XXI d'arquitectura catalana", afirma la degana del COAC, Asssumpció Puig. "És incipient i el treballem amb el departament de Cultura, i el portal representa un pas més del que podem aportar, de les demarcacions territorials i el fons físic de l'arxiu fins a l'espai virtual. Necessitem acabar de fer el relat", explica la degana. "Un museu del segle XXI no ha de ser un lloc on la gent vagi a contemplar objectes arquitectònics, sinó que ha de ser un territori on la gent experimenti l'arquitectura. L'arquitectura ha de passar de ser un objecte per ser observat a convertir-se en un espai per gaudir-ne". "Un museu de segle XXI està basat en la idea de xarxa i, per tant, de territori", diu Ferrando.

Més de 1.600 obres des de la dècada del 1830

El portal arrenca amb 1.679 obres de 1.115 autors, que van ser seleccionades per un comitè documental i està previst que s'actualitzi cada mig any amb unes 500 obres més. També es preveu que periòdicament es revisin les obres incloses per treure de la selecció les que puguin haver perdut vigència. "Entenem l'arquitectura des d'una perspectiva àmplia, així que a més d'edificació el portal inclou planificació urbana, enginyeria, espai públic, el paisatge i l'interiorisme, i hem procurat donar-li una clau de territori", afirma Aureli Mora. 

Passen directament el procés de selecció edificis que van ser guardonats en alguna edició dels premis FAD o en alguna Biennal Internacional d'Arquitectura del Paisatge de Barcelona. L'edifici més antic és la Fàbrica Vapor Bonaplata (1832-1834), que representa l'inici de la modernitat i que va ser destruïda durant un atac de ludisme. El treball més recent és, curiosament, la renovació de la façana del Col·legi d'Arquitectes (2018). I el vocal de Cultura de COAC, Josep Ferrando, es planteja abordar períodes anteriors fins a completar tota la història de l'arquitectura catalana. També està previst obrir una bústia perquè el públic proposi edificis perquè la comissió documental els avaluï i la traducció de la web al castellà i a l'anglès. La comissió documental de la temporada 2019-2020 va estar formada per Josep Ferrando; el director de l'arxiu històric del COAC, Fernando Marzà; dos experts externs, Carolina García i Ramon Faura; els directors del portal i un expert proposat per cadascuna de les demarcacions del COAC. 

La protecció de l'arquitectura més recent

La feina exhaustiva d'Arquitecturacatalana.cat per documentar l'arquitectura d'autor d'arreu del territori probablement va per davant dels catàlegs patrimonials d'alguns ajuntaments del territori. D'entrada, s'hi poden trobar treballs que han sigut malmesos o destruïts, com les instal·lacions de tir amb arc per als Jocs Olímpics de Barcelona, d'Enric Miralles i Carme Pinós;  l'antiga galeria Theo, després galeria Gaspar, de Rafael Moneo, que va ser destruïda fa uns mesos per ubicar-hi un restaurant asiàtic, i la Casa Regàs, de Lluís Clotet i Oscar Tusquets. Un altre dels últims casos d'aquestes característiques és la reforma de la façana d 'un edifici d'oficines de la Telefònica de Francesc Mitjans (Via Augusta, 177), poc respectuosa amb l'original, i la pèrgola del complex Politur, de Josep M. Esquius i Prat, Antoni Bonet Castellana i Josep Puig i Torné, que va ser enderrocat fa uns anys. "Com hem dit en altres ocasions, posem llums vermells en peces d'interès que potser el territori no té ben localitzades –explica Assumpció Puig–. Nosaltres no podem catalogar, no tenim aquestes competències, però sí que podem posar aquests senyals, i ajudem que aquesta arquitectura es preservi i a la vegada es conegui". Després de finalitzar la primera fase de documentar obres, els directors del portal es plantegen, com diu Aureli Mora, "aprofitar el big data per deixar per escrit aquests fets".

En el cas del catàleg arquitectònic de Barcelona, la catalogació de l'arquitectura des de la postguerra serà un dels pròxims reptes. "Quan vam mirar el catàleg de Barcelona crec que des dels anys 70 hi ha una quinzena d'obres. El catàleg era tan minso que no donava ni per començar. Nosaltres l'hem fet més ampli perquè hi ha molts edificis que, si no tenim cura, no s'hi intervindrà sense anar més enllà de complir el codi tècnic, si no, ens en penedirem d'aquí a uns anys", diu Ornaque. "Estem obligats a tenir en compte tots els catàlegs locals i nacionals, i a més podem tenir altres propostes, i en el futur això es podrà fer servir per donar empenta per proposar noves catalogacions", subratlla Mora.