Els Fortuny, dos addictes a la bellesa més fastuosa
Una exposició al Palazzo Fortuny reconstrueix la seva col·lecció
Enviat especial a VenèciaEl Palazzo Fortuny és un lloc molt perillós per tenir un atac de la síndrome de Stendhal i caure aclaparat per la bellesa de les obres d’art i objectes que omplen l’espai a vessar: els tapissos, quadres, reproduccions d’escultures clàssiques, maquetes d’escenografies, mobles, làmpares, armes i escuts antics, teixits, càmeres fotogràfiques... A Marià Fortuny i Madrazo li agradava, com al seu pare Marià Fortuny i Marsal, viure en un ambient fastuós i embriagador, i ara el Palazzo Fortuny -on Fortuny i Madrazo va instal·lar el seu taller el 1907- els homenatja a partir de demà amb una exposició titulada Els Fortuny. Una història de família, la primera dedicada conjuntament al pare i al fill. La mostra coincideix amb el 70è aniversari de la mort de Fortuny i Madrazo, que a més de pintor va ser modista, dissenyador i escenògraf, i té com a objectiu reconstruir la col·lecció que tenia al palau. Entre les peces més destacades hi ha un reguitzell d’obres de Fortuny i Marsal propietat d’importants museus d’arreu del món, com Els fills del pintor en el saló japonès, del Museu del Prado -que ha prestat moltes obres més-, Àrab davant d’un tapís, de la col·lecció nacional de Qatar, i Encantadors de serps, del Museu Puixkin de Moscou.
La peculiaritat del muntatge d’ Els Fortuny. Història d’una família és que la majoria de peces estan integrades en la col·lecció permanent i costa distingir si ja hi eren o si han arribat per a l’exposició. Un dels préstecs més importants no és una pintura sinó una ceràmica: l’Hermitage de Sant Petersburg ha cedit un gerro nassarita del segle XIV conegut com a vas del Salar o vas Fortuny, el peu de bronze del qual va ser dissenyat pel mateix Fortuny. Precisament el Museu Nacional d’Art de Catalunya té una altra de les seves pintures, El taller de Marià Fortuny a Roma, on es pot veure aquesta ceràmica entre els mil i un objectes que li agradava col·leccionar. La sensació d’estar immers en un aiguabarreig fascinant es torna a produir a dins de l’antic taller de Fortuny i Madrazo, un espai fabulós on hi ha exposada una pintura de flors del seu pare, Malves reials. Tot i així, no tot el protagonisme recau en el pare, i amb motiu de la mostra hi ha nombrosos vestits en diferents punts del recorregut, entre els quals hi ha alguns dels coneguts Delfos i peces d’indumentària teatral de Fortuny i Madrazo, que en una de les sales conviuen amb un dels seus autoretrats.
Entre Wagner i nus acadèmics
El Palazzo Fortuny va passar a formar part del patrimoni públic venecià després que la vídua de l’artista, Henriette Nigrin, el donés a la ciutat, i funciona com a museu des de l’any 1975. Els Fortuny. Una història de família també inclou dues sales convencionals, potser per donar una mica de treva als visitants: en una hi ha un cicle de pintures de Fortuny i Madrazo dedicades al Parsifal de Wagner i ambientades amb la música de la mateixa òpera, i a l’altra una selecció de pintures, gravats i dibuixos del seu pare que es torna a nodrir dels fons del Prado i també dels del Museu Goya de Chartres, on destaquen l’aquarel·la Un marroquí i un conjunt de dibuixos acadèmics. Els Fortuny. Una història de família estarà oberta fins al 24 de novembre.
